Modulació (telecomunicacions)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En telecomunicació el terme modulació engloba el conjunt de tècniques utilitzades per a transportar informació sobre una ona portadora, típicament una ona sinusoidal. Aquestes tècniques permeten un millor aprofitament del canal de comunicació, la qual cosa possibilita transmetre més informació de forma simultània i protegint-la de possibles interferències i sorolls. Bàsicament, la modulació consisteix a fer que un paràmetre de l'ona portadora canviï de valor d'acord amb les variacions del senyal modulador, que és la informació que volem transmetre.
Per a altres significats, vegeu «Modulació (música)». |
Les modulacions poden ser analògiques o digitals en funció de la naturalesa del senyal modulador. Segons l'American National Standard for Telecommunications, la modulació és el procés, o el resultat del procés, de variar una característica d'una ona portadora d'acord amb un senyal que transporta informació. El propòsit de la modulació és sobreposar senyals a les ones portadores.[1][2]
Així, un modulador és un dispositiu o circuit que realitza la modulació. Un desmodulador (de vegades detector) és un circuit que realitza desmodulació, l'invers de la modulació. Un mòdem (de modulador–desmodulador), utilitzat en la comunicació bidireccional, pot efectuar ambdues operacions. La banda de freqüència ocupada pel senyal de modulació s'anomena banda base, mentre que la banda de freqüència més alta ocupada per la portadora modulada s'anomena banda de pas.