Modernisme literari hispanoamericà
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la literatura en llengua espanyola, el terme modernisme denomina a un moviment literari que es va desenvolupar entre els anys 1880-1920, fonamentalment en l'àmbit de la poesia, que es va caracteritzar per una ambigua rebel·lia creativa, un refinament narcisista i aristocràtic, el culturalisme cosmopolita i una profunda renovació estètica del llenguatge i la mètrica.
Es coneix per modernisme a la forma hispànica de la crisi universal de les lletres i de l'esperit, que es manifesta en l'art, la ciència, la religió i la política. En certs aspectes el seu ressò es percep en moviments i en corrents posteriors. En les arrels del Modernisme hi ha un profund desacord amb la civilització burgesa. En certs sentits, es tracta d'un corrent hereu del Posromanticisme vuitcentista, al que dona una mena de sortida, i en les altres arts aquesta estètica es plasma en les formes de l'art nouveau (a Bèlgica i França), Modern Style (a Anglaterra), Sezession (a Àustria), Jugendstil (a Alemanya i Països Nòrdics), Tiffany (als Estats Units), Floreale (a Itàlia), i Modernismo (a Espanya i Hispanoamèrica).
Tradicionalment, s'ha associat el seu començament a la publicació, el 1888, de Azul..., de Rubén Darío, a causa de la innegable repercussió del llibre en la literatura d'Hispanoamèrica.
El terme modernisme designava cert corrent heterodox de renovació religiosa, i es va aplicar en el camp de les arts a tendències sorgides en els últims vint anys del segle xix. Els seus trets més comuns eren un marcat inconformisme i un esforç de renovació. Inicialment el sobrenom de «modernistes» era utilitzat amb un matís despectiu. Cap al 1890, Rubén Darío i uns altres assumeixen tal designació amb insolent orgull; a partir de llavors el terme modernisme va perdre la connotació pejorativa.
El modernisme literari hispanoamericà és objecte de diferents interpretacions, amb aquestes dues postures fonamentals:
Conciliant ambdues, caldria definir el modernisme literari com un moviment de ruptura amb l'estètica vigent que s'inicia entorn de 1880 i el desenvolupament fonamental de la qual aconsegueix fins a la Primera Guerra Mundial. Tal ruptura s'enllaça amb l'àmplia crisi espiritual de finalització de segle.
El modernisme hispànic és una síntesi del Parnassianisme i del Simbolisme: del primer pren la concepció de la poesia com a bloc marmori, amb l'anhel de perfecció formal, els temes exòtics, i els valors sensorials; del segon la concepció que l'art ha de suggerir, i la cerca d'efectes rítmics dins d'una variada musicalitat. El Modernisme també subsumeix, encara que amb menys importància, corrents estètics com el Decadentisme i La Germanor Prerrafaelita.
Les principals característiques del modernisme són:
La temàtica modernista revela, d'una banda, un anhel de recreació d'harmonia enfront d'un món inharmònic, i així un ànsia de plenitud i perfecció; i, d'altra banda, una cerca d'arrels en la crisi que va produir un sentiment de desarrelament en l'escriptor, qui es presenta com a guia capaç de mostrar-li a l'home comú els valors veritables. Els temes tractats són molt variats, però aquests són alguns dels més recurrents:
El Modernisme hispanoamericà compta amb un elevat nombre d'escriptors a Amèrica. Alguns han tingut veritable repercussió internacional i uns altres han quedat reduïts a l'àmbit nacional. Un aspecte comú van ser els viatges que van fer, bé per treball (molts van ser diplomàtics), bé per ampliar els seus coneixements i conèixer a altres escriptors. Rubén Darío és, sense cap dubte, el més influent, però també hi ha uns altres que van entaular relacions amb escriptors espanyols.
Alguns autors que van participar d'una estètica semblant i van publicar en la primera meitat de la dècada de 1880, com José Martí, Julián del Casal, Manuel Gutiérrez Nájera, Salvador Díaz Tafaner, Enrique Gómez Carrillo, Manuel González Prada, Amado Nervo, José Asunción Silva, Guillermo València, Enrique González Martínez i l'espanyol Salvador Rueda van ser considerats precursors del moviment. La crítica actual els considera autors plenament modernistes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
