Miocè
edat del Neogen / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Miocè[nota 1] o Miocé[nota 2] és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys).[1][2] El límit Oligocè-Miocè no queda marcat per un únic esdeveniment global de fàcil identificació, sinó que es troba en límits regionals entre l'Oligocè superior, més càlid, i l'Aquitanià, més fred. De la mateixa manera, el límit Miocè-Pliocè també es troba en límits regionals entre el Messinià, més càlid, i el Pliocè inferior, més fred. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.
Fanerozoic |
Quaternari |
Holocè (0,0117 Ma) |
Plistocè (2,58 Ma) |
Neogen |
Pliocè (5,333 Ma) |
Miocè (23,03 Ma) |
Paleogen |
Oligocè (33,9 Ma) |
Eocè (56,0 Ma) |
Paleocè (66,0 Ma) |
Mesozoic |
Cretaci (~ 145,0 Ma) |
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma) |
Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma) |
Paleozoic |
Permià (298,9 ± 0,15 Ma) |
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma) |
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma) |
Silurià (443,8 ± 1,5 Ma) |
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma) |
Cambrià (541 ± 1,0 Ma) |
El nom del Miocè, definit per l'anglès Charles Lyell, prové dels mots grecs μείων (meiōn, menys) i καινός (kainos, nou), i fa referència a l'escassa diversitat relativa d'invertebrats marins en aquesta època; el 17% d'espècies del Miocè encara viu en l'actualitat, en comparació amb un 50%-67% de les espècies del Pliocè.[3]