Un ministre d'Espanya és un càrrec polític en l'administració pública central espanyola[1] i membre del govern d'Espanya junt al President del Govern d'Espanya.[2] Són els òrgans individuals més importants d'aquesta administració i estan especialitzats en les branques d'aquesta, anomenades ministeris o departaments ministerials. Diversifiquen l'activitat administrativa estatal i recondueixen els diversos òrgans que formen els ministeris.[1]
Les funcions dels ministres són:
- Preparar i presentar al Govern avantprojectes de llei o de drets que tracten assumptes relatius a la seua competència.
- Exercit la potestat reglamentària respecte matèries de la seua competència.
- Resoldre els recursos contra les resolucions dels organismes i autoritats del Departament,[1] excepte si una llei especial autoritza altre recurs.[3]
- Resoldre discussions entre autoritats administratives que depenen del departament.
- Nomenar i separar autoritats i funcionaris del Departament quan no siga competència de les Comissions Delegades del Govern o del Consell de Ministres.
- Destinar i promocionar els funcionaris del Departament quan siga competència del ministre.
- Signar els contractes dels assumptes propis del Departament en nom de l'estat.
- Formular l'avantprojecte de pressupostos del Departament.
- Diposar les despeses dels serveis del Ministeri que no estiguen reservats a la competència del Consell de Ministres i interessar del Ministeri d'Hisenda l'ordenació del pagament corresponent.[4]
Hi ha ministres amb estatus de fet especial que es dediquen a un departament especialment important per a l'Estat, com són el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Ministeri d'Interior.[5] Es caracteritzen per tindre una influència superior a la resta, condicionant les altres malgrat que sense seguir una jerarquia formal.[6]
Davant els superministeris hi ha els ministeris menors. Solen durar un govern i solen combinar-se amb altres.
Destaquen també els departament de coordinació com són el de Presidència o el de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern.
També hi ha els ministres sense cartera, que realitzen funcions que no es corresponen exclusivament a un departament. No gestionen cap ministeri però poden dirigir un òrgan menor que aquest.[7]
Durant l'edat moderna, el rei nomenava ministres per no carregar ell sol de les tasques de l'administració. Així, delega en persones que haurien de ser capacitades.[8]
José Ramón Urquijo Goitia trobà que les llistes cronològiques de ministres d'Espanya anteriors a la seua (del 2001) contenien nombroses errades.[9]
El segle xix, els ministres aconseguiren més importància que els secretaris d'estat perquè els problemes eren massa grans com per no permetre governar a persones de cierta competència. Ferran VII establí els Ministeris de la Guerra, d'Hisenda i el de Gràcia i Justícia.[10] Malgrat l'existència dels ministres, el consell d'individus anomenats la camarilla no deixà de ser el govern a l'ombra.[11]
Els ministres espanyols durant la dictadura de Francisco Franco es caracteritzaren des de la Llei de Règim Jurídic de l'Administració de l'Estat de 1957 per tindre les competències i les funcions definides mitjançant una enumeració tancada en l'article 14.[12]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
