![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Milvus_milvus_Jura.jpg/640px-Milvus_milvus_Jura.jpg&w=640&q=50)
Milà reial
espècie d'ocell / From Wikipedia, the free encyclopedia
El milà reial[1] (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Milvus milvus ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Dades | |
Pes | 63 g (pes al naixement) 1,012 kg (pes adult, mascle) 1,232 kg (pes adult, femella) ![]() |
Envergadura | 1,66 m ![]() |
Nombre de cries | 2 ![]() |
Període d'incubació de l'ou | 31 dies ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Milvus |
Espècie | Milvus milvus ![]() (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Protònim | Falco milvus ![]() |
Distribució | |
El seu aspecte és similar al del milà negre, del qual es distingeix pel seu cap de color gris argentat i la seva silueta. Els exemplars que nidifiquen al nord d'Europa es desplacen al sud per hivernar; alguns d'ells creuen l'estret de Gibraltar fins a arribar al nord d'Àfrica. La seva distribució arriba fins a les Canàries i les illes de Cap Verd.
La població de les Illes Balears es troba des de fa poc classificada com en perill d'extinció a causa de l'ús de verins.
A Mallorca, on es fan esforços per la seva conservació, es coneix com a milà, milana,[5][6][7][8] per bé que aquest nom també es fa servir per a referir-se als milans en general,[9][10] ço és, tant el milà reial com el milà negre.
Altres noms vulgars usats per a referir-se al Milvus milvus són milana pollera,[11][12] moixeta pollera,[13] milana reial[12] i milà poller.[14]
Segons un estudi, està en risc de desaparició a Andalusia.[15] A Menorca el 1998 va estar a punt de desaparèixer, car només quedaven cinc parelles. Al llarg dels darrers anys, emperò, gràcies a la feina del Consell Insular de Menorca, del Govern de les Illes Balears i del GOB, la població de l'au ha crescut de manera considerable, arribant a les 72 parelles l'any 2021, que equival a un creixement del 12'5% respecte l'any anterior.[16]