![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Exk%25C3%25B6nig_Milan_%2528Wiener_Bilder_1901%2529.png/640px-Exk%25C3%25B6nig_Milan_%2528Wiener_Bilder_1901%2529.png&w=640&q=50)
Milà I de Sèrbia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Milà I de Sèrbia (serbi: Милан Обреновић) (Mărășești, 22 d'agost de 1854 - Viena, 29 de gener de 1901 (Julià)) va ser el sobirà de Sèrbia de 1868 a 1889, primer com a príncep (1868-1882), posteriorment com a rei (1882-1889).
![]() ![]() | |
Nom original | (sr) Милан Обреновић ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 agost 1854 ![]() Mărășești (Principat de Moldàvia) ![]() |
Mort | 29 gener 1901 (Julià) ![]() Viena (Àustria) ![]() |
Causa de mort | pneumònia ![]() |
Sepultura | monestir de Krušedol 45° 07′ 09″ N, 19° 56′ 24″ E ![]() |
Monarca | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia i cristianisme ortodox ![]() |
Formació | Liceu Louis-le-Grand ![]() |
Activitat | |
Ocupació | militar ![]() |
Participà en | |
17 novembre 1885 | Batalla de Slivnitsa ![]() |
Altres | |
Títol | Rei ![]() |
Família | Dinastia Obrenović ![]() |
Cònjuge | Natalia Obrenović (1875–) ![]() |
Parella | Artemiza Hristić ![]() |
Fills | Alexandre I de Sèrbia ( ![]() George Obrenovic ( ![]() Alexandre I de Sèrbia ( ![]() ![]() |
Pares | Miloš Obrenović ![]() ![]() |
Premis | |
Era fill de Miloš Obrenović (mort el 20 de novembre de 1861) i de Marija Obrenović (morta el 16 de juliol de 1876) net, per part de pare, del príncep Efren Obrenović, cosí, per tant, del príncep Mihailo III (1823-1868), el qual, no havent tingut successió del matrimoni amb Júlia Hunyady, adoptà Milà, i el 1864 l'envià a París perquè rebés una perfecta instrucció. Allà el jove príncep assistí a les classes que es donaven al Liceu de Lluís el Gran, però en ser assassinat el seu protector Miquel III, que regia els destins de Sèrbia, el portaren a Belgrad. Proclamat príncep de Sèrbia per la Skupština (Parlament Serbi), se'l consagrà com a tal el 5 de juliol de 1868, i com que encara era menor d'edat, es creà un Consell de Regència del qual en formaren part Jovan Ristić, Milivoje Blaznavac i Jovan Gavrilović, i aquest Consell exercí el Poder executiu.