Mikhaïl Kalinin

Mikhaïl Ivànovitx Kalinin (rus: Михаи́л Ив́анович Кали́нин) (Gubèrnia de Tver, 1875 - Moscou, 1946) va ser un revolucionari bolxevic i un polític soviètic.

Mikhaïl Kalinin

Nom original	(ru) Михаи́л Ива́нович Кали́нин
Biografia
Naixement	7 novembre 1875 (Julià) Verkhnaya Troitsa (Rússia) (en)
Mort	3 juny 1946 (70 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	càncer colorectal
Sepultura	Necròpolis de la Muralla del Kremlin
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS
19 març 1946 –
1r Cap d'Estat de la Unió Soviètica
17 gener 1938 – 19 març 1946 – Nikolai Ixvèrnik →
Membre del Politburó del Comitè Central del PCUS
1r gener 1926 – 3 juny 1946 (mort en el càrrec)
President del Comitè Executiu Central de la URSS
30 desembre 1922 – 17 gener 1938
Candidate member of the Politburo of the CPSU Central Committee (en)
25 març 1919 – 1r gener 1926
Membre de l'Assemblea Constituent Russa
Diputat de la I Legislatura del Soviet Suprem de l'RSSB
Dades personals
Religió	Ateisme
Activitat
Ocupació	polític, professor
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (1918–1946) Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (bolxevic) (1917–1918) Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (–1917)
Membre de	Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica Comitè Executiu Central de Totes les Rússies Societat dels Antics Bolxevics
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Participà en
10 març 1939	18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 gener 1934	17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 juny 1930	16è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
2 desembre 1927	15è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
18 desembre 1925	14è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 maig 1924	13è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
17 abril 1923	12è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 març 1922	11è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic)
8 març 1921	X Congrés del Partit Comunista Rus
29 març 1920	IX Congrés del Partit Comunista Rus
18 març 1919	VIII Congrés del Partit Comunista Rus
26 juliol 1917 (Julià)	6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
10 abril 1906 (Julià)	IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
Família
Cònjuge	Ekaterina Kalinina
Premis (19 novembre 1945)  Orde de Lenin (29 març 1944)  Heroi del Treball Socialista (29 març 1944)  Orde de Lenin (19 novembre 1935)  Orde de Lenin (22 febrer 1930)  Orde de la Bandera Roja (23 febrer 1928)  Orde de la Bandera Roja  Medalla de la defensa de Moscou  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945
Signatura

Inicis

Nascut el 19 de novembre de 1875 en una família camperola de la Gubèrnia de Tver, Rússia, es traslladà a Sant Petersburg el 1889 per a treballar com a metal·lúrgic. L'any 1898 es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, sent després partidari del seu corrent bolxevic dirigit per Lenin. Es va involucrar de manera important en les accions revolucionàries del partit i fou arrestat en 1899 i el 1903 per la policia tsarista (Okhrana), i fou condemnat a l'exili de Sibèria per un any. En tornar a Sant Petersburg va participar en la revolució russa de 1905 i cap a 1912 es va vincular al Comitè Central dels bolxevics. Va ser també cofundador del periòdic Pravda i participà activament en la Revolució Russa de 1917.

Càrrecs oficials

Durant la revolució russa del 1917 ocupà el càrrec d'alcalde de Petrograd. Després de la instauració del poder dels soviets va ser nomenat President del Comitè Executiu Central del Congrés de Soviets de tota Rússia, càrrec que va mantenir entre març de 1919 i juliol de 1938. Així mateix, en fundar-se l'URSS el desembre de 1922 va ser designat President del Comitè Executiu Central de Soviets de la Unió, càrrec que va mantenir fins a març de 1946, poc abans de la seva defunció.

Valoració

Va ser un dels principals dirigents soviètics que va sustentar tot el període i pràctica política de l'estalinisme. Encara que Kalinin tendia a afavorir l'ala dreta del partit en les lluites intrapartidàres quant a la política industrial i agrícola en els anys vint, sempre en les votacions importants va donar suport a Stalin. Gràcies a això, Kalinin no només va sobreviure a les purgues dels anys trenta, en les quals Stalin va eliminar els seus rivals polítics, sinó que a més va retenir tots els seus càrrecs fins poc abans de la seva mort el 3 de juny de 1946 a Moscou, per causes naturals. Tanmateix, tots aquests càrrecs eren formals i amb tasques ja definides; Kalinin mai no va tenir poder real a la Unió Soviètica i va estar sempre totalment subordinat a Stalin.

La ciutat de Tver va dur el nom de Kalinin entre 1931 i 1990 en honor seu. Així mateix, l'antiga ciutat prussiana de Königsberg, ocupada el 1945 per l'Exèrcit Roig i incorporada a l'URSS, va ser reanomenada Kaliningrad en honor seva, nom que es manté actualment.