escriptor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Delibes Setién (Valladolid, 17 d'octubre de 1920 - 12 de març de 2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. La seva prolífica obra literària en castellà té un marcat to costumista i naturalista. Fou membre de la Real Academia Española de la Lengua. La Junta de Castella i Lleó, entre altres entitats culturals, proposaren Miguel Delibes com a candidat al Premi Nobel de Literatura, essent la darrera la nominació realitzada per la Societat General d'Autors i Editors el 2010 junt a les d'Ernesto Cardenal i Ernesto Sabato.[1]
Nascut el 17 d'octubre de 1920 a la ciutat de Valladolid, va estudiar dret i comerç, va ser catedràtic de Dret Mercantil i periodista. Després de treballar com advocat, en el sector bancari i com a caricaturista, passà a ser redactor del diari El Norte de Castilla. Estant a la redacció d'aquest diari publicà la seva primera novel·la el 1947, La sombra del ciprés es alargada, amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel·la. Gràcies a aquest guardó Delibes inicià una llarga carrera literària, on hi és present la vida quotidiana, la naturalesa i la caça i l'aversió a la guerra. El 1956, nasqué el seu fill Juan, biòleg i aficionat a la caça i la pesca com el seu pare,[2] El 1958 fou nomenat director de El Norte de Castilla.[3]
Amb Las ratas, publicada el 1962, construïda a partir d'una successió d'anècdotes autobiogràfiques en les quals s'evoca l'ambient rural d'un poble castellà desaparegut i, sobretot, Cinco horas con Mario (1966), considerada la seva obra mestra, llarg monòleg de Carmen, una burgesa de dretes i mentalitat molt estreta, davant el cadàver de Mario, professor d'institut i d'ideologia esquerrana, aconsegueix l'èxit. Fora dels seus continguts existencials, la novel·la és una furiosa sàtira de la mediocritat de les classes mitjanes sorgides a l'empara del desenvolupament econòmic durant el franquisme.
El 1979 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola.[4] Amb Los santos inocentes, publicada el 1982, novel·litza la degradació d'una família de pagesos explotada per uns cacics rurals. Aquesta novel·la el refermà en la seva posició de ser un dels autors més prolífics, i apreciats, de la literatura castellana. Aquesta novel·la es convertí en un èxit de vendes i fou adaptada al cinema sota la direcció de Mario Camus amb notables interpretacions d'Alfredo Landa i Paco Rabal.[5] El 1998 va sorprendre l'edició de El Hereje, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, una novel·la històrica sobre la persecució dels luterans per part de la Inquisició espanyola al segle xvi.
Va morir a Valladolid el 12 de març del 2010, als 89 anys, d'un càncer de còlon.[6]
Entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1991; el Premi Cervantes de 1993, màxim guardó de les lletres castellanes; i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1982, juntament amb Gonzalo Torrente Ballester.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
