Migdònia de Macedònia

Migdònia de Macedònia (en llatí Mygdonia, en grec antic Μυγδονία) era un districte del Regne de Macedònia que abraçava les planes a l'entorn de Tessalònica i les valls del Klisalí i del Besíkia, estenent-se a l'est fins al riu Axios (Axius), incloent el llac Bolbe (actual Volvi) a l'est. Limitava al nord amb Crestònia (Crestonia), i amb Bisàltia (Bisaltia). El districte de la costa era anomenat Anfaxitis , una distinció que comença amb Polibi, que divideix tota la plana en dos districtes: Amphaxitis i Bottiaea, divisió que es manté fins a Claudi Ptolemeu.

Migdònia de Macedònia

Tipus	regió històrica
40° 42′ 11″ N, 23° 17′ 22″ E

El país l'habitaven originàriament els migdons, una tribu tràcia que va emigrar a Bitínia i va donar nom al districte de Migdònia de Bitínia. Eren prou poderosos com per deixar el seu nom al territori, fins i tot després de la conquesta macedònica.

Les ciutats d'aquest país eren Terme, Tessalònica, Sindos (Sindus), Calastra (Chalastra), Altos (Altus), Strepsa, Cissos (Cissus), Mellisurgis, i Aenia i Heracleustres. Claudi Ptolemeu esmenta altres ciutats menors: Chaetae, Moryllus, Antigoneia, Calindaea, Boerus, Physca, Trepillus, Carabia, Xylopolis, Assorus, Lete, i Phileros, que probablement van quedar buides al fundar-se Tessalònica.^[1]

Referències

1. Smith, William (ed.). «Mygdonia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juliol 2021].