Micròfon de bobina mòbil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Anomenat també micròfon dinàmic.
És un tipus de micròfon electrodinàmic el qual funciona sobre la base de l'electromagnetisme. Consta d’un diafragma rígid suspès davant un imant permanent potent, que compta amb una esquerda on va acoblada una bobina mòbil sòlida. Quan les ones sonores exciten a diverses capes (de 20-30 mm de diàmetre), la bobina sòlida es mou alhora des de dins la ranura de l’imant. D’aquesta manera, la bobina vibra de forma proporcional al so enregistrat, i en oscil·lar dins del camp magnètic de l’imant permanent es genera un corrent elèctric proporcional a aquest so.
Hi ha dos tipus de micro:
- Aquells que tenen suficient fil fi enrotllat a la bobina per poder entregar un nivell suficient de corrent a la sortida.
- Aquells amb menys espires que requereixen una preamplificació. En aquest cas, el preamplificador està allotjat al mateix cos del micròfon.
Les càpsules solen ser omnidireccionals o cardioides.
La freqüència o pic de ressonància (anomenat també pic de presència) se situa a les freqüències mitjanes, al voltant dels 5 kHz, i a partir dels 8 o 10 kHz la seva resposta en freqüència decau ràpidament, la qual cosa es deu al fet que la mateixa estructura de la bobina impedeix que el diafragma es mogui a velocitat suficient per poder captar freqüències altes.
La impedància de sortida als micròfons de bobina mòbil està entre els 150 i els 600 òhmics. Alguns models posseeixen un transformador que permet un nivell alt de sortida sobre alta impedància (entre els 10k i els 50k òhmics), capaç de ser subministrat tal qual als amplificadors de guitarra o aparells de megafonia.
L'estàndard d’impedància de sortida als micròfons de bobina mòbil professionals se situa als 200 òhmics. Aquest és un valor prou baix per a permetre tirades llargues de cable. Per aquestes, no s’ha d’utilitzar impedàncies altes a causa de la pèrdua d'aguts que podrien produir-se en el cas de fer-ho.