Mel·lificació humana
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un home mel·lificat, també conegut com a confitura de mòmia humana, era una substància medicinal llegendària creada en submergir un cadàver humà amb mel. Aquest procés es troba detallat en fonts mèdiques xineses, inclòs el Bencao Gangmu del segle XVI. Basant-se en un relat de segona mà, el text informa d'una història en que uns homes grans d'Aràbia, prop del final de les seves vides, es sotmetien a un procés de momificació en mel per crear una confitura curativa.[1]
Aquest procés es diferenciava d'una simple donació de cos per l'aspecte de l'autosacrifici; el procés de mel·lificació hauria de començar idealment abans de la mort. El donant deixaria de menjar qualsevol aliment que no sigui mel, arribant fins i tot a banyar-se amb la substància. Com a resultat d'aquesta dieta, les femtes i fins i tot la suor del donant consistirien en mel. Quan finalment aquesta dieta acabés resultant fatal, el cos del donant es col·locaria en un taüt de pedra ple de mel.[2]
Al cap d'un segle més o menys, el contingut s'hauria convertit en una mena de confitura que suposadament és capaç de curar els membres trencats i altres dolències. Aquesta confecció es vendria als mercats ambulants com un article difícil de trobar amb un preu elevat.[cal citació]