informàtic català From Wikipedia, the free encyclopedia
Mateo Valero i Cortés (castellà: Mateo Valero Cortés) (Alfamén, 1952) és un professor i investigador aragonès, conegut per dirigir el Centre de Supercomputació de Barcelona
Es va titular en enginyeria de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid el 1974, doctorant-se per la Universitat Politècnica de Catalunya el 1980. És professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1974, catedràtic del Departament d'Arquitectura de Computadors d'aquesta universitat des de 1983 i director del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació des de la seva creació, al 2004.
La seva investigació abasta diferents conceptes del món de l'arquitectura de computadors, disciplina en la qual ha publicat més de 700 articles entre revistes, congressos i llibres[1] i per la que ha rebut nombrosos premis de gran prestigi, com el Premi Eckert-Mauchly de l'ACM/IEEE, considerat el més prestigiós en el camp de l'arquitectura de computadors, "pel seu extraordinari lideratge en la construcció d'un centre d'investigació en arquitectura de computadors de classe mundial, les seves contribucions originals a les àrees de computació vectorial i multifemella, i per proposar nous enfocaments en paral·lelisme a nivell d'instrucció".[2]
També ha estat guardonat amb el premi de supercomputació Seymour Cray (2015) “en reconeixement a les seves contribucions fonamentals en el camp de les arquitectures vectorials, processadors súper-escalars, processadors multithreaded i processadors Very Long Instruction Word”;[3] el premi Goode (2009) “per les seves contribucions fonamentals a les arquitectures de processadors vectorials, out-of-order, de multi-processament i VLIW”;[4] el Distinguished Service Award (2012) de l'Association for Computing Machinery (ACM), per “l'extraordinari lideratge d'iniciatives en matèria d'investigació i educació en informàtica d'alt rendiment”;[5] el Premio Nacional de Investigación Julio Rey Pastor en Matemáticas, Tecnologías de la Información y Comunicaciones (2001);[6] el Premio Nacional de Investigación Leonardo Torres Quevedo de Ingeniería (2006)[7] y el Premio Rey Jaime I a la investigación básica (1997).[8]
Valero ha combinat la seva tasca investigadora amb la creació i gestió de centres dedicats a la investigació sobre la computació d'altes prestacions i la transferència de tecnologia a les empreses:
Des d'aquests centres ha treballat en l'impuls de diferents xarxes de supercomputació a nivell nacional i internacional com la Red Española de Supercomputación (RES), el Partnership for Advanced Computing a Europa (PRACE) i la Red Iberoamericana de Supercomputación (RISC).
El 2013 va rebre una ERC Advanced Grant del Consell Europeu d'Investigació per a dur a terme el projecte sobre noves tècniques per construir xips multinucli i els superordinadors del futur.[9]
Entre els premis rebuts, destaquen:
Mateo Valero és Doctor honoris causa per la Universitat de Belgrad (2008), la Universitat Tecnològica de Chalmers (2008),[18] la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (2009),[19] la Universitat Veracruzana (2010),[20] la Universitat de Saragossa (2011),[21] la Universitat Complutense de Madrid (2013),[22] la Universitat de Cantàbria (2015),[23] la Universitat de Granada (2016) [24] i el CINVESTAV (2017).[25]
És acadèmic fundador de la Real Academia de Ingeniería de España,[26] acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,[27] de la "Academia Europaea, Academy of Europe",[28] i acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Física y Ciencias Naturales[29] i de l'Academia Mexicana de Ciencias.[30] Des de 2018 es acadèmic corresponent de l'Academia de Ingeniería de México, acadèmic d'Honor de la Real Academia Europea de Doctores i acadèmic de l'Academia de Gastronomía de Murcia.[31]
És membre del Comitè Científic Extern d'Assessorament de la Universidad Complutense de Madrid i Padrí de la graduació de la promoció 2018 de la Universidad San Jorge de Zaragoza.[32]
Des del 2017 és membre del capítol espanyol del Club de Roma i membre del comitè dels premis IEEE Sidney Fernbach Award.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.