Matemàtica inca
From Wikipedia, the free encyclopedia
La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols.
Es pot caracteritzar, principalment, per la seva capacitat de càlcul en l'àmbit econòmic. Els quipus i yupanes són mostra de la importància que va aconseguir l'aritmètica en l'administració estatal incaica. Això es va plasmar en una aritmètica senzilla però efectiva, per a finalitats comptables, basada en el sistema decimal; van conèixer el zero, i van dominar l'addició, la resta, la multiplicació i la divisió.[1] Va tenir un caràcter eminentment aplicable a tasques de gestió, d'estadística i de mesurament. Lluny de l'esbós euclidià de la matemàtica com un corpus deductiu. Apta i útil per a les necessitats d'una administració centralitzada.[2]
D'altra banda, la construcció de camins, canals i monuments, així com el traçat de ciutats i fortaleses, va exigir el desenvolupament d'una geometria pràctica, que va ser indispensable per a la mesura de longituds i superfícies, a més del disseny arquitectònic. Tots plegats van desenvolupar importants sistemes de mesura de longitud i capacitat, els quals van prendre parts del cos humà com a referència. A més a més, utilitzaren objectes adequats o accions que permetien apreciar el resultat d'una altra manera, però pertinent i efectiva.