La matança de Srebrenica, també coneguda com a massacre de Srebrenica o genocidi de Srebrenica, es produïa el juliol de 1995 amb l'assassinat de com a mínim 8.000 homes bosnians,[7] des d'adolescents fins a ancians, a la regió de Srebrenica a Bòsnia i Hercegovina per l'Exèrcit de la República Sèrbia sota el comandament del general Ratko Mladić i seguint les ordres polítiques de Radovan Karadžić. Els dispositius de seguretat estatals especials de Sèrbia coneguts com els Escorpins també participaren en la massacre.[8] Les Nacions Unides havien declarat prèviament Srebrenica "àrea segura" amb la presència de 400 soldats holandesos armats que no evitaren la massacre.[9] La massacre inclou uns quants exemples en els quals nens i dones eren també assassinats. Encara que el nombre exacte de morts és difícil de determinar, la llista de gent desapareguda o morta a Srebrenica compilada per la Comissió Federal de Persones Desaparegudes per ara inclou 8.373 noms.
Dades ràpides Guerra de Bòsnia, Tipus ...
Tanca
La massacre de Srebrenica és l'assassinat massiu més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial[10] i és el primer cas legalment establert de genocidi[11] a Europa. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) manifestava en el seu judici:
« |
Procurant eliminar una part dels musulmans bosnians, les forces sèrbies bosnianes cometeren un genocidi. Aspiraven a l'extinció dels quaranta mil musulmans bosnians que vivien a Srebrenica, un grup que era emblemàtic dels musulmans bosnians en general. Despullaven tots els presos musulmans mascles, militars i civils, ancians i joves, de les seves pertinences personals i d'identificació, i deliberadament i metòdicament els mataven només sobre la base de la seva identitat.[12] |
» |
L'abril de 2013, el president serbi, Tomislav Nikolić, es va disculpar oficialment per la massacre, tot i que no ho va anomenar genocidi.[13] En 2013 i 2014, els Països Baixos van ser considerats responsables en el seu propi tribunal suprem i en el tribunal de districte de La Haia de no tenir el deure de prevenir més de 300 de les morts.[14] El 22 de novembre de 2017, Ratko Mladić va ser condemnat per diversos delictes en el tribunal de les Nacions Unides, inclòs el genocidi pel seu paper a Srebrenica. Va ser sentenciat a cadena perpètua.[15]