Martí l'Humà
Rei d'Aragó i comte de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
Martí l'Humà o l'Eclesiàstic[lower-alpha 1], anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó[lower-alpha 2] (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410[2][3]), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410). La seva mort sense descendència masculina legítima comportà la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del Compromís de Casp, que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera.