Marquesat de Benavent
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marquès de Benavent és un títol nobiliari concedit el 1703 per Felip V a Martí de Sabater i d'Agullana, senyor de Benavent de Segrià.
Després de la mort de Martí de Riquer i de Comelles (Barcelona, 1820 - Torre Bassols, 1888), el seu fill Alexandre de Riquer i Ynglada renuncià al títol a favor de Lluís de Sentmenat i de Sentmenat.
Fins a finals del segle xix, eren possessions dels marquesos de Benavent el castell de Palau-sator, amb el seu terme, els llocs de Fontclara i Sant Feliu de Boada, el castell de Malacara i la torre Bassols, entre d'altres.