From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria d'Anjou i d'Aragó (francès: Marie d'Anjou) (Angers, 14 d'octubre de 1404 - Les Châtelliers, 29 de novembre de 1463), infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461). Es va casar el 1422 amb Carles VII de França, fill de Carles VI de França i d'Isabel de Baviera.
  | |
| Nom original | (fr) Marie d'Anjou |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 octubre 1404 Angers (França) |
| Mort | 29 novembre 1463 (59 anys) Les Châtelliers (França) (en)  |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Regent | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de França |
| Família | Casa de Valois-Anjou |
| Cònjuge | Carles VII de França (1422 (Gregorià), 1422 (Gregorià)–1461 (Gregorià)) |
| Fills | Lluís XI de França, Joan de França, Caterina de Valois i d'Anjou, Radegonde de França, Jacques de France, Violant de Valois, Joana de Valois i d'Anjou, Marguerite de France, Jeanne de France, Marie de França, Magdalena de França, Carles de Valois, duc de Berry |
| Pares | Lluís II de Provença i Violant d'Aragó |
| Germans | Lluís III de Provença Renat I d'Anjou Carles IV del Maine Violant d'Anjou |
 | |
 | |
Filla del duc Lluís II de Provença, comte de Provença i rei de Nàpols, i la seva esposa Violant d'Aragó. Era neta per línia paterna de Lluís I d'Anjou i Maria Chatillon-Blois, i per línia materna del comte-rei Joan I d'Aragó i Violant de Bar. Fou germana dels reis Lluís III de Nàpols i Renat I de Nàpols.
Va omplir el seu paper de reina, ja que va donar al seu espòs l'hereu al tron, el futur Lluís XI de França. No obstant això, fou apartada de la vida sentimental del seu marit, el qual preferia a la bella Agnès Sorel. Coneixia Carles VII de França des de la seva joventut, i s'hi va criar, ja que aquest va passar la seva infantesa a l'Anjou. En efecte, després de les seves esposalles, Violant d'AragÓ no desitjant deixar la seva filla a París en un període perillós, sobretot per l'amenaça dels borgonyons, se la va emportar junt amb el seu futur gendre que tenia encara dos germans grans, el febrer de 1414.[1]
El 7 d'octubre de 1461, la reina va tenir l'immens plaer d'acollir, a la seva residència d'Amboise, Al seu fill Lluís XI consagrat i retornat del Brabant.[2] Dos anys més tard, al final de la seva vida, la reina se'n va anar a Santiago de Compostel·la. Segons una especialista del pelegrinatge de Compostela, Denise Péricard-Méa, és possible que fos una ambaixadora secreta del seu fill Lluís, ja que el pelegrinatge va ser efectuat a l'hivern, és a dir a la mala estació, i a més per mar.[3][4] Tanmateix, no se sap segur, sent tot això secret per excel·lència."
Es casà el 1422 a Bourges amb el delfí i futur rei Carles VII de França. D'aquest matrimoni van néixer:
Va morir el 29 de novembre de 1463, de tornada d'un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, quan era a l'abadia cistercenca de Notre-Dame dels Châtelliers (diòcesi de Poitiers), després de dos anys de viduatge i d'un regnat marcat per les victòries de França sobre Anglaterra, i sobretot l'alliberament d'Orleans per Joana d'Arc. Aquesta gran dona fou enterrar a la basílica de Saint-Denis amb el seu espòs Carles VII de França.
De resultes d'aquest traspas, Regnaud el Queux va compondre L'exclamation en la mort de Marie d'Anjou on aquesta desaparició és presentada com una apoteosi.[5]
El seu marit tingué diverses relacions amoroses, la més destacada amb Agnès Sorel.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
