Maria Gràcia Bassa i Rocas

Maria Gràcia Bassa i Rocas
	;
Biografia
Naixement	1883 ; Llofriu (Baix Empordà)
Mort	1961 (77/78 anys); Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	poetessa, periodista, mestra d'educació primària, folklorista, traductora
Gènere	Poesia
Nom de ploma	Gràcia B. de Llorenç
Obra
Localització dels arxius	Arxiu Municipal de Palafrugell ;
Família
Cònjuge	Joan Llorens i Carreras
Fills	Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís
Mare	Irene Rocas i Romaguera
Germans	Florenci Bassa Rocas; Serafí Bassa Rocas

Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961), sovint coneguda amb el nom de Gràcia B. de Llorenç, va ser una poeta, periodista i traductora catalana. Al llarg de la seva vida utilitzà infinitat de noms i pseudònims per signar les seves obres (M. Gràcia Bassa, Maria G. Bassa Rocas, Gràcia o Gracieta Bassa de Llorens, Gracieta B. de Llorens, etc.), ⁣^[1] tot i que algunes de les seves col·laboracions a revistes van aparèixer sense signatura.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

Biografia

Filla de Joan Bassa i Irene Rocas, fou mestra de Llofriu, on obrí una escola a la casa familiar, durant un temps abans de casar-se el 1907 amb Joan Llorens i Carreras, un americano de Pineda de Mar. A Llofriu, a la seva casa pairal de la família Bassa Rocas, es conserven uns grafits sobre el guix de les parets del primer pis i de les golfes, on Maria Gràcia i el seu germà Florenci deixen constància dels seus viatges.^[2] Tot seguit el matrimoni es va traslladar a l'Argentina on la família Llorens es dedicava al comerç de llanes i pells i on el 1885 havien fundat una botiga a Trenque Lauquen, província de Buenos Aires, lloc on visqué Maria Gràcia entre el 1907 i el 1918, en què, després d'un parèntesi de dos anys a Catalunya, s'instal·là definitivament a Buenos Aires.

Deixeble i col·laboradora de Rossend Serra i Pagès, s'interessà per la llengua popular i el folklore i es dedicà a recollir proses, poesies populars, dites i refranys, activitat que mantingué tota la vida fins i tot des de l'Argentina. Des del 1910 fou col·laboradora com la seva mare Irene Rocas, del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover.

Des de ben jove, va col·laborar en diverses publicacions de Catalunya com ara La Crònica, de Palafrugell, o Feminal, de Barcelona i després, de l'Argentina com ara Catalunya al Plata (1909), El Correo de Cataluña (1912). Destaquen especialment les seves col·laboracions a la revista en català Ressorgiment (1916-1972) de Buenos Aires. També va participar i va ser premiada en diferents Jocs Florals. Va publicar dos reculls de poesia: Espais de llunyania i Branca Florida i va deixar inèdits diversos treballs entre els quals destaca Els camins de la Pampa argentina, on descriu amb detall costums, personatges i paisatges de la Pampa d'inicis del segle xx.^[3]

Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir a casa seva Francesc Macià.^[4] En aquest sentit fou força activa en les activitats dels catalans d'Amèrica.

Va tenir sis fills: Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís Llorens Bassa. D'aquests, en Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili, junt amb Santiago Rubió i Tudurí i Francesc Arnó. També dirigí durant molts anys el Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina.^[4] Com la seva mare i els seus germans Florenci i Serafí, Maria Gràcia Bassa va ser simpatitzant de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.^[5]^[6]

El 27 de febrer de 2008 l'Ajuntament de Palafrugell va decidir dedicar un carrer de Llofriu en honor seu.^[7]

El fons documental de la poetessa es troba a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, juntament amb la resta de documents de la seva família.^[8]

Obres

Esplais de llunyania (1919)
Branca florida (1933)
Els camins de la pampa argentina (1941) (inèdit)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona ^[9]

Invocació (1919)
Eucarística (1919)
Poema. T'he seguit, Vida! (1931)
Ecce Lignum Crucis! (1933)
Pregària (1934)

Referències

[1]
Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 15.
[2]
Turró, Jordi «La família Bassa-Rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 129, juliol 2001, pàg. 4-5.
[3]
Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 31.
[4]
Comissió Amèrica i Catalunya 992, Generalitat de Catalunya. Diccionari dels catalans d'Amèrica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes SA, 1992, p. 189 [Consulta: 9 agost 2012].
[5]
«Els Bassa Rocas. Catalanisme i esperantisme». Arxiu municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 11 abril 2017].
[6]
Grau, Dolors «De Llofriu a Buenos Aires. La presencia empordanesa a América». Revista de Girona, 1999, pàg. 36-42.
[7]
«Maria Gràcia Bassa Rocas, Carrer de». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 24 març 2020].
[8]
«Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].
[9]
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia

Bacardí, Montserrat. "Gràcia Bassa, escriptora expatriada". Dins Revista de Girona Arxivat 2018-03-11 a Wayback Machine., núm. 301 (març-abril 2017).
Badia-Homs, Joan; Bisbe Lluís, Sandra; Curbet Hereu, Jordi; Piferrer Saurí, Maria. Llofriu. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell, desembre 2013 (Quaderns de Palafrugell).
Benet Parente, Ariadna. Aproximació al parlar de Llofriu. Llofriu: Fundació Llofriu, 2006.
Bertran Genovès, Laia «Retrobant el temps perdut: Maria Gràcia a la revista Ressorgiment». Sonograma, 60, octubre 2023 [Consulta: 31 març 2024].
Escarrà i Romaguera, Neus «La Maria Gràcia Bassa de Llorens». Revista de Palafrugell, 3, setembre-octubre 1992.
Grande, Ana María «De l'Empordà a l'Argentina. M. Gràcia Bassa, una llofriuenca amb empenta». Revista del Baix Empordà, 9, abril 2005, pàg. 57.
Saurí, Maria Concepció «Papers i agraïments que travessen l'Atlàntic». Nou Palafrugell, 251, 06-04-2007.
Surroca i Bassa, Josep. «Genealogia de Joan Bassa i Carbó, víctima de les tropes napoleòniques a Gualta l'any 1809». A: Llibre de Festa Major 2010 - Torroella de Montgrí.
Turró, Jordi «La família Bassa Rocas, la viva història rural de Llofriu» (pdf). Revista de Palafrugell, 129, juliol 2004, pàg. 4-5 [Consulta: 31 març 2024].
Vila, Pep «Records d'una representació del "Ball d'en Serrallonga", a Llofriu i Torrent». Estudis del Baix Empordà, 28, 2009, pàg. 179-188.
Xargany i Oliva, Xavier «Escriptors a Palafrugell». Quaderns de Palafrugell, 1999.

Enllaços externs

[1] [1]
Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 15.

[2] [2]
Turró, Jordi «La família Bassa-Rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 129, juliol 2001, pàg. 4-5.

[3] [3]
Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 31.

[diccionari_catalans_a_amèrica-4] [4]
Comissió Amèrica i Catalunya 992, Generalitat de Catalunya. Diccionari dels catalans d'Amèrica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes SA, 1992, p. 189 [Consulta: 9 agost 2012].

[5] [5]
«Els Bassa Rocas. Catalanisme i esperantisme». Arxiu municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 11 abril 2017].

[6] [6]
Grau, Dolors «De Llofriu a Buenos Aires. La presencia empordanesa a América». Revista de Girona, 1999, pàg. 36-42.

[7] [7]
«Maria Gràcia Bassa Rocas, Carrer de». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 24 març 2020].

[8] [8]
«Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].

[9] [9]
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]