![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Dona_Dolores_de_C%25C3%25A0rcer_i_de_Ros.png/640px-Dona_Dolores_de_C%25C3%25A0rcer_i_de_Ros.png&w=640&q=50)
Maria Dolors de Càrcer i de Ros
aristòcrata espanyola, / From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Dolors de Càrcer i de Ros (Barcelona, 19 de desembre de 1867 - Sevilla, 7 de gener de 1939)[1] fou una aristòcrata espanyola, marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d'Espanya.[2]
![]() Dona Dolors de Càrcer i de Ros ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Dolores de Amat-Càrcer y de Ros ![]() 19 desembre 1867 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 7 gener 1939 ![]() Sevilla (Espanya) ![]() |
7è Marquesa de Castellbell | |
1923 – 1939 | |
Marquesa de Castellmeià | |
1923 – 1939 | |
![]() | |
1923 – 1939 | |
Baronessa de Granera | |
1923 – 1939 | |
Baronessa de Castellar | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Espanyola |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Família | |
Cònjuge | Lluís de Vilallonga i Sentmenat |
Fills | Salvador de Vilallonga i de Càrcer Joaquim Josep Maria M. Antònia. |
Premis |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/1867_Dolores_de_Carcer_y_de_Ros_Naixement_RC%21.jpg/640px-1867_Dolores_de_Carcer_y_de_Ros_Naixement_RC%21.jpg)
Propietària de nombrosos terrenys, mentre va viure es va dur a terme la urbanització de molts d'ells. En trobem alguns exemples al barri de Can Peguera i a Sant Andreu,[3] de fet a la capital catalana va arribar a tenir contenciosos judicials amb l'Ajuntament de Barcelona per dur a terme l'expropiació d'alguns terrenys.[4] També va promoure la urbanització d'uns terrenys que tenia a Badalona.[5]
Es va casar amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i militar comandant d'artilleria,[6] de qui va enviudar. Ambdós van tenir a Salvador, hereu dels títols familiars; Joaquim, comte de Sant Miquel de Castellar;[7] Josep Maria, mort el 1921 abans que ella,[8] i una filla anomenada M. Antònia.[9]
Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser coneguda per les festivitats, balls i altres celebracions de prestigi que es feien a la seva residència, al carrer del Pi, que comptaven amb la presència d'importants personalitats, i que tenien repercussió en la vida de l'alta societat d'aquells anys.[10][11] Va donar el seu nom i atorgava el premi del torneu esportiu de futbol de la Copa Baronessa de Maldà.[12] Entre altres distincions, va ser Dama del noble orde de Maria Lluïsa i presidenta de la Caritat Cristiana.[2]