![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Mariano_de_Del%25C3%25A1s_y_de_Fox%25C3%25A1.png/640px-Mariano_de_Del%25C3%25A1s_y_de_Fox%25C3%25A1.png&w=640&q=50)
Marià de Delàs i de Foxà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marià de Delàs i de Foxà, IV baró de Vilagaià (Girona, 26 d'octubre de 1837 - Barcelona, 6 de juliol de 1912)[1] fou un noble català.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Mariano de Delás y de Foxá ![]() 26 octubre 1837 ![]() Girona ![]() |
Mort | 6 de juliol de 1912 Barcelona ![]() |
Activitat | |
Partit | Comunió Tradicionalista ![]() |
Plenament compromès en la causa carlina, durant la tercera guerra civil va cooperar amb totes les seves forces a la lluita legitimista, per la qual cosa l'Estat espanyol va embargar tots els seus béns. En acabar la guerra, va haver d'emigrar a França i es refugià a Tolouse amb el seu íntim amic Erasme de Janer.[2]
Era una de les figures més destacades del camp polític tradicionalista català. Va ser tresorer de la Junta regional, president de diverses entitats tradicionalistes, entre elles La Flor de Lis, i va cooperar en nombroses accions i campanyes de propaganda. Fou un dels patrocinadors del diari carlí El Correo Catalán.[2]
Com a aficionat a la literatura i a la ciència, fou el protector de la gran Biblioteca "Patria" i va traduir al castellà diverses obres científiques, especialment d'homeopatia.[2]
Va figurar en moltes associacions de caràcter religiós. Pertanyia al Tercer Orde Regular de Sant Francesc i era congregant de Nostra Senyora dels Dolors. En les Conferències de Sant Vicenç de Paül es va distingir per les seves obres de caritat. També va pertànyer a Junta de caritat del Sant Hospital del Nen Déu.[2]
Poc abans de morir, va apadrinar, amb la seva filla, la bandera del Círcol Tradicionalista de Sant Feliu de Llobregat, i quan El Correo Catalán va inaugurar la seva nova rotativa, el baró de Vilagaià va fer acte de presència en tots els festejos.[2]
L'any 1912 encarregà a l'arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver la construcció a Ripoll de la capella Sant Miquel de la Roqueta, que no va arribar a veure acabada.[3]
Era cavaller maestrant de la Real Maestranza de Caballería de Ronda i va rebre del pretendent Don Carles diverses distincions.[2]