Marc Popil·li Lenat (cònsol 359 aC)

Marc Popil·li Lenat (llatí: Marcus Popillius M. f. C. n. Laenas) va ser un magistrat romà. Formava part de la família dels Popil·li Lenat, una branca plebea de la gens Popíl·lia.

Marc Popil·li Lenat

Nom original	(la) M.Popillius M.f.C.n. Laenas
Biografia
Naixement	Abans de 392 aC valor desconegut
Mort	segle IV aC (>348 aC) valor desconegut
Flamen of Carmenta (en)
valor desconegut –
Senador romà
valor desconegut –
Edil curul
364 aC – 364 aC
1r Cònsol romà
359 aC – 359 aC Juntament amb: Gneu Manli Capitolí Imperiós
Edil
357 aC – 357 aC
2n Cònsol romà
356 aC – 356 aC Juntament amb: Marc Fabi Ambust
3r Cònsol romà
350 aC – 350 aC Juntament amb: Luci Corneli Escipió
4t Cònsol romà
348 aC – 348 aC Juntament amb: Marc Valeri Corvus
Activitat
Ocupació	sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República romana primerenca
Família
Família	Popil·li Lenat
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Marc Popil·li Lenat
Pares	Marcus Popillius   i valor desconegut
Premis (350 aC)  Triomf

Va ser elegit cònsol l'any 359 aC. Suposadament va aturar uns disturbis civils amb la seva eloqüència, però Titus Livi parla d'un sobtat atac durant la nit dels tiburtins. La ciutat estava plena de consternació i atemorida. Però a la matinada, tan aviat com els romans van organitzar un cos suficient, els enemics van ser rebutjats. L'any 358 aC apareix perseguint a Gai Licini Calvus Estoló que havia transgredit la seva pròpia llei i posseïa més 500 jugueres de terra. Algunes fonts diuen que l'any 357 aC va ser pretor però Livi no ho confirma i fins i tot sembla improbable, i més aviat hauria estat edil.^[1]

El 356 aC va tornar a ser cònsol per segona vegada i va rebutjar altre cop atacs dels tiburtins, als que va reconduir cap a les seves ciutats.

L'any 350 aC va ser cònsol per tercera vegada i va lluitar contra els gals als quals va derrotar en una batalla en la qual va resultar ferit. Per aquesta victòria va obtenir els honors del triomf, el primer obtingut per un plebeu. L'any 348 aC va ser altre cop cònsol, per quarta i darrera vegada i va concloure la seva brillant carrera.^[2]

Referències

1. Titus Livi Ab Urbe Condita VII, 16, 17, 23
2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 707.