historiador espanyol (1915-1997) From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Tuñón de Lara (Madrid, 8 de setembre de 1915— Lejona, 25 de gener de 1997) fou un historiador espanyol. Es llicencià en Dret en la Universitat de Madrid el 1936. El 1932 s'afilià a les Joventuts Comunistes, i fou director de l'Escola de Quadres de les Juventudes Socialistas Unificadas des del 1937. En acabar la guerra civil espanyola fou internat en un camp de concentració.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1915 Madrid |
| Mort | 25 gener 1997 (81 anys) Leioa (Biscaia) |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid École pratique des hautes études |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiador, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Pau i del Pays de l'Adour Universitat de les Illes Balears Universitat del País Basc |
| Interessat en | Moviment obrer a Espanya, Joaquín Costa Martínez i història contemporània d'Espanya |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alberto Reig Tapia |
| Família | |
| Fills | José Manuel Tunon de Lara |
| Premis | |
El 1946 s'exilià a París a causa de la persecució que patia per ser membre del Consell Rector de la Unión de Intelectuales Libres. Allí acabà els estudis d'Història. En aquest període també publica nombrosos articles en premsa vinculada als partits comunistes de diversos països.
El 1964 s'inicia la seva etapa com a professor i catedràtic d'Història d'Espanya i de la Literatura Espanyola a la Universitat de Pau, on des de 1970 a 1980 fou l'organitzador dels Col·loquis d'Història Contemporània d'Espanya, que impulsaren els estudis d'Història Social i que constituïren un punt de trobada i debat on hi anaven molts estudiosos de diverses universitats espanyoles.
A la mort de Francisco Franco, tornà a Espanya i continuà la seva activitat docent com a professor a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat del País Basc. L'obra de Tuñón de Lara ha estat fonamental per a la revisió de la historiografia franquista i per estudiar el moviment obrer,
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
