Manuel Safont Castelló
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Safont Castelló, més conegut com a Manolo Safont,(Onda, 1928 — Onda, 24 de novembre de 2005) fou un pintor i ceramista del segle xx.[1] La seva vida i trajectòria professional estan influenciades per la seva constant recerca en el color, el relleu i la textura, que el fan un dels mags de la il·lusió plàstica de la ceràmica. En el seu honor s'ha rebatejat el museu valencià de la ceràmica d'Onda. Joan Baptista Porcar, pintor castellonenc, el va qualificar de Pintor de foc a causa de la lluminositat i als tons càlids típics del seu estil. Era reconegut pels seus llargs i arrissats bigotis, la seva cabellera grisa i arrissada i la seva inalterable manera de vestir —sempre en combinacions de vermell-, la seva particular obsessió, i negre. Era un lluitador, que estimava i li preocupava el seu poble, el seu país; ple de vitalitat, que es reflectia en les seves converses inesgotables, on els temes recurrents eren l'art, la política i tot el referit al seu poble.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1928 Onda (la Plana Baixa) |
Mort | 2005 (76/77 anys) |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
La seva casa, així com el minaret situat en el seu sumptuós jardí i el forn de construcció àrab situat en les proximitats del seu habitatge, que va defensar amb tanta passió al llarg de la seva vida, formaran part del futur jardí-museu dedicat a l'artista i a la seva esposa, Ana del Moral Fabregat (donya Anita la comare), amb qui va viure tota la vida i que li va sobreviure 8 anys).[2]