Manuel Pomares Monleón (Alacant, 1904 - ciutat de Mèxic, 28 de novembre de 1972) fou un escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola i exiliat pel franquisme.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Alacant |
| Mort | 28 novembre 1972 (67/68 anys) Ciutat de Mèxic |
 Governador civil de Terol | |
| 23 d'agost de 1931 – 6 de novembre de 1932 | |
← Jaime Minet Villomat Ceferino Palencia y Álvarez Tubau → | |
| 22 de febrer de 1936 – 12 de març de 1936 | |
← Federico Ausina Pi Domingo Martínez Moreno → | |
 Governador civil de Huelva | |
| 28 de febrer de 1936 – 3 de juny de 1936 | |
← Miguel de Luelmo Asensio Ceferino Maestú Novoa → | |
 Governador civil d'Osca | |
| abril de 1936 – 14 de juny de 1936 | |
← Rafael Bosque Albiac Agustín Carrascosa Carbonell → | |
 Governador civil d'Albacete | |
| 14 de juny de 1936 – 7 d'agost de 1936 | |
| José Papí Albert → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Partit | Partit Republicà Radical Izquierda Republicana |
Es llicencià en dret a la Universitat Central de Madrid i va militar inicialment en el Partit Republicà Radical, amb el que va ser regidor a l'ajuntament d'Alacant i redactor del Diario de Alicante. Poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou nomenat Governador civil de Terol,[1] càrrec que va mantenir fins a novembre de 1932. També fou magistrat de l'Audiència Provincial d'Alacant.
Després es va afiliar a Izquierda Republicana, i després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou nomenat governador civil de Terol, Osca, Huelva i Albacete. Ocupant aquest càrrec el va sorprendre l'esclat de la guerra civil espanyola. Inicialment fou detingut pels rebels, però immediatament fou rescatat i reposat al seu càrrec. L'agost de 1936, però, deixà el càrrec.[2]
En acabar la guerra civil s'exilià cap a Mèxic. Establert a Veracruz, hi va fundar el grup de teatre experimental La farándula. Va obtenir la càtedra de literatura espanyola a la Universitat de Veracruz i es va dedicar a la literatura. El 1946 va obtenir el premi Internacional de Novel·la per Ya no existe luz en esa estrella. També va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va escriure crítica i guions per a televisió.[3][4]
- El eterno sendero
- Voces y voceros
- Pensamientos de secano (1943)
- Cuentos de la buena pipa (1947)
- El casino de los millonarios aburridos (1950)
- Los que no quisieron ir a la capital (1950)
- Un fantasma en mi sábana (1951)
- Arañas en la cabeza (1952)
- El preclaro ingenio y el ingenioso hidalgo: Cervantes y el Quijote (1955)
- Una mosca no hace verano (1965)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
