Manuel Oltra i Ferrer
compositor valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
compositor valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Oltra i Ferrer (València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015)[1] fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.[2]
.jpg) Manuel Oltra rebent la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat José Montilla | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Manuel Oltra Ferrer  8 febrer 1922 València |
| Mort | 25 setembre 2015 (93 anys) Barcelona |
| Causa de mort | pneumònia |
| Sepultura | Cementiri de Montjuïc (agrupació 9, nínxol columbari 12.676) |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor de cobla i sardanes |
| Gènere | Sardana |
Premis
| |
| Lloc web | accompositors.com |
   | |
La seva família es traslladà a Barcelona quan en Manuel encara no tenia un any, i és en aquesta ciutat on visqué i dugué a terme la seva activitat professional. Amb catorze anys començà els estudis musicals amb el mestre Josep Font i Sabaté; la Guerra Civil i el servei militar al Marroc, però, en retardaren l'eclosió musical. Tot i així, encara compaginà la forçada estada militar a Ceuta amb una plaça de professor al Conservatori Hispano-marroquí de Tetuan (1944-1947). De tornada a la ciutat comtal, va ser nomenat director de la coral del Centre Excursionista de Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat, de Barcelona. En aquest període transcrigué nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres formacions instrumentals. També exercí la docència a l'Institut de Rítmica Joan Llongueres i de director musical de l'Esbart Montseny (a partir del 1955, i fins després del 1961).
Entre els anys 1957-1958 convalidà els seus estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona de la mà dels mestres Toldrà, Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert. Superada aquesta prova, s'incorporà immediatament (1959, i fins al 1987) com a professor del centre. Deu anys més tard passà a ser-ne catedràtic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals, i encara en va ser sotsdirector entre els anys 1973 i 1981.
Va escriure una gran varietat de música, que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb textos de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Alberti i altres. Va destacar especialment en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla, i també fou autor d'una trentena de sardanes.
Com a reconeixement públic a la seva obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de composició, i també obtingué el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006 rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i l'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.[3]
De Manuel Oltra és la frase:
| « | L'art està en la realització d'una idea. No és la idea. De la idea sola no en queda gran cosa. L'obra d'art és la realització d'aquella idea; és posar-la sobre el paper i després interpretar-la. | » |
Selecció [2]
Arranjaments per a coral de cançons populars catalanes, especialment nadales: Aclarida, Els àngels de la Glòria, La calma de la mar, Cançó de bressol, Cançó de l'Infant, El carboner, Dansa de Castellterçol, Del cel baixen, El desembre congelat, Dorm, Jesús en pau, Dormiu, bon Jesuset, Fum, fum, fum, Ha nascut el Déu infant, Joan del Riu, Lo moixó de Montpeller (ball popular del Matarranya), Nadal, Nit de vetlla, No-ni-no, Non, non, El pobre alegre, Som al dia de Nadal, Veniu a Betlem. També de cançons populars castellanes: A la nanita, La campana del pueblo, Dime, niño, En el mar hay un pescado, Lorenzo y Catalina, La perrita Chita
Altres arranjaments per a coral: Cançó de les mans i D'un temps, d'un país (de Raimon), Cançó de Na Ruixa Mantells (de Maria del Mar Bonet), L'estaca (de Lluís Llach), Cançó del timbaler (Katherine K. Davis), El moliner del fresser (popular anglesa), La vall del riu vermell (popular americana), Veles e vents (Raimon i Ausiàs March).
A més, un centenar de ballets per a cobla, tant de creació pròpia com instrumentació de danses populars catalanes. Destacables: Ball de gitanes de l'Arboç, Els bombers barcelonins, Carnestoltes del Prat de Llobregat, Dansa de Pineda, Els enamorats, La morisca de Gerri de la Sal.
Arranjaments per a coral de sardanes d'altres compositors: La font de l'Albera (Morera), La processó de Sant Bartomeu (Català)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
