Manuel Bretón de los Herreros
escriptor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1796 Quel (La Rioja) |
Mort | 1873 (76/77 anys) Madrid |
Sepultura | Panteón de Hombres Ilustres (Cementiri de San Justo, Madrid) |
Activitat | |
Ocupació | novel·lista, dramaturg i periodista. |
Membre de | |
Gènere | Teatre i poesia |
Moviment | Romanticisme |
Comptava només deu anys quan el seu pare el portà a Madrid. Al cap de poc restà orfe de pare i va quedar a cura de la seva mare, la qual procurà donar-li una esmerçada educació. Portat d'un fort patriotisme, es feu soldat voluntari quan encara era estudiant en els últims temps de la guerra de la Independència.[2] En aquell temps tingué un afer personal que li costà la pèrdua de l'ull esquerre, prenent el seu rostre per aquesta manca una expressió tan singular que fou durant la seva vida la més típica característica de la seva fisonomia i motivà molts dels seus acudits.
Havia estudiat als Escolapis de Sant Antoni Abat de Madrid, que abandonà el 1814 per ingressar a l'exèrcit, on va romandre fins al 1822. Després entrà en l'Administració pública i fou successivament secretari de les Intendències de Xàtiva i València, director de la Gaceta, administrador de la Impremta Nacional, càrrec que desenvolupà fins al 1847, any en què fou nomenat director de la Biblioteca Nacional.[3]