Mandat francès per Síria i el Líban
mandat de la Societat de Nacions (1923-1946) / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Mandat francès per Síria i el Líban (francès: Mandat français pour la Syrie et le Liban) (1923-1946)[1] va ser un mandat de la Lliga de Nacions (fundada després de la Primera Guerra Mundial) sobre el dividit Imperi Otomà que va afectar Síria i el Líban.
Tipus | estat desaparegut i mandat de la Societat de Nacions |
---|---|
Creació | 1923 |
Data d'expiració | 1946 |
Sèrie | |
Part de | Imperi colonial francès |
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Beirut Alep (1922–1923) Damasc (1923–) | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | francès | ||||
Geografia | |||||
Part de | Imperi colonial francès (–1946) | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1923 | ||||
Dissolució | 1946 | ||||
Següent | Líban, Primera República Independent de Síria i Estat de Hatay | ||||
Durant els dos anys que va seguir el final de la guerra el 1918 i d'acord amb el previst als anomenats acords de Sykes-Picot que es van signar entre la Gran Bretanya i França durant la guerra els britànics va tenir el control de la majoria de la Mesopotàmia otomana (l'actual Iraq) i la part sud de la Síria otomana (Palestina i Transjordània), mentre que els francesos controlarien la resta de la Síria otomana incloent Alexandreta (Hatay), el Mont Líban, i altres parts del sud-est de Turquia (Cilícia francesa). A principis de la dècada de 1920, els britànics i francesos que tenien el control d'aquests territoris, van veure formalitzada la seva posició pel sistema de mandat de la Lliga de Nacions, i a França li va ser assignat per la Lliga de les Nacions el mandat de Síria el 23 de juliol de 1922 ratificat el 29 de setembre de 1923, que incloïa el territori de l'actual Líban (el Mont Líban havia estat engrandit per esdevenir l'Estat del Gran Líban) i el sandjak d'Alexandreta (que pertanyia a la província siriana d'Alep) a més de la Síria pròpia.
L'administració de la regió sota els francesos es va dur a terme a través d'un cert nombre de diferents governs i territoris, incloent-hi la Federació Siriana formada per Alep i Damasc (1922-24), l'Estat de Síria (1924-30) i la República Síria (1930-1958), així com els estats més petits del Gran Líban, Alauites (després Latakia a petició dels cristians) i Soueïda (després unit a altres parts del Hauran per formar el Djebel Drus o Muntanya Drusa). Hatay va ser annexionada per Turquia el 1939. El mandat francès de Síria va durar fins al 1943, quan es van establir dos països independents sorgits dels mandats, Síria i el Líban si bé a causa de la II guerra mundial aquesta independència encara no fou plena, ja que forces britàniques van restar a aquests països; les tropes francobritàniques van abandonar completament Síria i el Líban el 1946.