Magnetòfon de filferro
From Wikipedia, the free encyclopedia
El magnetòfon de filferro (o també anomenat gravador de filferro ), va ser el primer aparell de gravació magnètica de so, comercialitzat per a l'ús civil. Va ser substituït molt aviat pel gravador de cinta.
Abans de començar la Segona Guerra els Aliats van usar durant tot el conflicte magnetòfons de filferro o es feien enregistraments en pasta, Shellac o goma laca en discs de 78-80 RPM. La possibilitat de regravar el filferro, feia que aquest tipus de màquina fos un dispositiu important a l'hora de fer missatges. Inicialment, la gravadora es va utilitzar per registrar l'alfabet Morse, ja que els equips eren capaços de reproduir estats de "magnetisme" i "no-magnetisme" únicament (com el codi morse · i -), després va ser possible gravar so.[1][2][3]