Maçoneria a Itàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La maçoneria a Itàlia data de la primera meitat del segle xviii. El seu èxit va dependre sobre manera de la falta d'entusiasme amb que les prohibicions papals a l'ordre es van fer complir als diversos estats, però després del final del règim napoleònic, la maçoneria va ser reprimida en la major part de la península. L'inici del procés d'unificació en 1859 va veure un renaixement de la francmaçoneria o maçoneria. Giuseppe Garibaldi, un líder de la unificació italiana, era un maçó actiu i un gran defensor de l'artesania. A la dècada de 1920, la maçoneria va ser novament reprimida sota el feixisme, però va reviure novament després de la caiguda de Benito Mussolini. La Itàlia d'avui conté una gran varietat d'observançes maçòniques, regulars, liberals, masculines, femenines i mixtes.