![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Bundesarchiv_B_145_Bild-F004566-0002%252C_Darmstadt%252C_Internationaler_Kurs_f%25C3%25BCr_neue_Musik.jpg/640px-Bundesarchiv_B_145_Bild-F004566-0002%252C_Darmstadt%252C_Internationaler_Kurs_f%25C3%25BCr_neue_Musik.jpg&w=640&q=50)
Música aleatòria
música en què algun element de la composició és deixat a l'atzar / From Wikipedia, the free encyclopedia
La música aleatòria, també dita música estocàstica és un sistema de composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar.[1][2] En aquesta música algun element de la composició es deixa a l'atzar, i/o algun element primari de la realització d'una obra composta es deixa a la determinació dels seus intèrprets. El terme s'associa sovint amb procediments en què l'atzar implica un nombre relativament limitat de possibilitats. La paraula atzar prové de la paraula llatina alea, que significa "dau".
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Bundesarchiv_B_145_Bild-F004566-0002%2C_Darmstadt%2C_Internationaler_Kurs_f%C3%BCr_neue_Musik.jpg/640px-Bundesarchiv_B_145_Bild-F004566-0002%2C_Darmstadt%2C_Internationaler_Kurs_f%C3%BCr_neue_Musik.jpg)
El terme va ser conegut pels compositors europeus a través de les conferències de l'acústica Werner Meyer-Eppler als Cursos Internacionals d'Estiu per a Música Nova de Darmstadt a principis dels anys cinquanta. Segons la seva definició, "es diu que un procés és aleatori... si el seu curs està determinat en general, però depèn de l'atzar en detall".[3] A través d'una confusió dels termes alemanys de Meyer-Eppler Aleatorik (nom) i aleatorisch (adjectiu), el seu traductor va crear una nova paraula anglesa, "aleatoric" (en lloc d'utilitzar l'adjectiu anglès existent "aleatory"), que ràpidament es va posar de moda i ha perdurat.[4] Més recentment, s'ha introduït la variant "aleatorialitat".[5]