pel·lícula de 1956 dirigida per Nicholas Ray From Wikipedia, the free encyclopedia
Més poderós que la vida (Bigger Than Life en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1956 dirigit per Nicholas Ray i protagonitzada per James Mason i Walter Matthau.[1]
Bigger Than Life | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Nicholas Ray |
Protagonistes | |
Producció | James Mason |
Dissenyador de producció | Lyle Wheeler |
Guió | Cyril Hume, Richard Maibaum, James Mason, Clifford Odets i Nicholas Ray |
Música | David Raksin |
Fotografia | Joseph MacDonald |
Muntatge | Louis R. Loeffler |
Productora | 20th Century Studios |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1956 |
Durada | 95 min |
Idioma original | anglès |
Pressupost | 1.000.000 $ |
Descripció | |
Gènere | drama |
Casat i pare d'un fill, Ed Avery (James Mason) exerceix de mestre d'escola en una petita ciutat dels Estats Units. En patir molèsties i desmais, va al metge. Se li diagnostica una rara malaltia i se li dona un termini de vida no superior a l'any. Davant aquesta dramàtica situació, Avery adopta una actitud gens derrotista i decideix continuar amb la seua tasca docent. Però, castigat pels forts dolors, abusa de la cortisona. Pateix deliris, amenaça la seua família, ofèn la gent i, en una reunió escolar, es mostra molt violent.[1]
Basant-se en un article de Berton Roueché publicat al The New Yorker, els guionistes van redactar una història molt interessant on es descriu el cúmul de patiments i adversitats que tenallen un corrent mestre d'escola. Aquell guió, corregit pel periodista Gavin Lambert i pel dramaturg Clifford Oddets en el transcurs del rodatge, fou realitzat de forma intensa i clarivident per Nicholas Ray, cineasta que va acceptar l'encàrrec a proposta de James Mason, productor i protagonista de la pel·lícula.[1]
En la seua recreació del malalt addicte a la cortisona i desvariat professor Avery, l'actor britànic fa gala d'un ampli i ajustat registre d'actituds intolerants, excèntriques i desmesurades. El relat és amarg, reflecteix un mediocre àmbit de vida i algunes de les seqüències són punyents. En el seu progressiu desfermament dramàtic, la plàcida i ordenada vida de la família Avery es transforma en un infern de desassossec i paranoia. És llavors quan Nicholas Ray assenyala i accentua uns nous codis de desfeta parentiva, social i moral amb els quals dimensiona la història més enllà de les parets del transformat i aïllat professor Avery i dels seus, sorgint de forma molt innovadora -per a una pel·lícula de l'any 1956- els temes de la drogoaddicció i la destrucció del nucli familiar. Però, de manera més aviat poc coherent amb els plantejaments de la crònica, el desenllaç esdevé inadequat, ja que produeix l'apaivagament dels caràcters subversius i la negació de la tragèdia anunciada. És, potser, l'únic aspecte decebedor d'aquesta punyent i molt notable proposta, furgadora radiografia de la classe mitjana estatunidenca del seu temps. El film va fer figa als cinemes.[1]
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.