Mèdici
llinatge de mecenes florentins / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia. Els Mèdici, governen durant uns tres segles (segle xiv-xv) tot patint exilis, sempre amb esplendor, fins a la seva davallada al segle xviii.[1]
Components | |||||
---|---|---|---|---|---|
Cosme de Mèdici (Florència, 27 setembre 1389 - Vil·la dels Mèdici a Careggi, 1r agost 1464). Polític Lorenzo de Mèdici (Florència, 1r gener 1449 - Careggi, 8 abril 1492). Polític Climent VII (Florència, 26 maig 1478 - Roma, 25 setembre 1534). Sacerdot catòlic Giovanni dalle Bande Nere (Forlì, 6 abril 1498 (Gregorià) - Governolo, 30 novembre 1526 (Gregorià)). Condottiero Caterina de Mèdici (Florència, 13 abril 1519 - castell de Blois, 5 gener 1589). Regent Cosme I de Mèdici (Florència, 12 juny 1519 - Villa di Castello, 21 abril 1574). Col·leccionista d'art Lleó XI (Florència, 2 juny 1535 - Roma, 27 abril 1605). Diplomàtic Cosme II de Mèdici (Florència, 12 maig 1590 - Florència, 28 febrer 1621). Polític Anna Maria Lluïsa de Mèdici (Florència, 11 agost 1667 - Florència, 18 febrer 1743). Col·leccionista d'art | |||||
Dades | |||||
Tipus | casa noble família reial | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Compagnia de' Magi | ||||
Propietari de | |||||
Els Mèdici van produir quatre papes de l'Església catòlica — Lleó X (1513-1521), Climent VII (1523-1534), Pius IV (1559-1565)[2] i Lleó XI (1605) — i dues reines de França: Caterina de Mèdici (1547–1559) i Maria de Mèdici (1600–1610).[3] El 1532, la família va adquirir el títol hereditari de duc de Florència. El 1569, el ducat va ser elevat al Gran Ducat de Toscana després de l'expansió territorial. Els Mèdici van governar el Gran Ducat des dels seus inicis fins al 1737, amb la mort de Gian Gastone de Mèdici. El gran ducat va ser testimoni d'èpoques de creixement econòmic durant els primers grans ducs, però va quedar en fallida en l'època de Cosme III de Mèdici (r. 1670-1723).
La riquesa i la influència dels Medici es va derivar inicialment del comerç tèxtil guiat pel gremi de la llana de Florència, l'Arte della Lana. Els Mèdici van dominar el govern de la seva ciutat, van posar Florència sota el poder de la seva família i van crear un entorn en què l’art i l’humanisme van florir. Ells i altres famílies d'Itàlia van inspirar el Renaixement italià, com els Visconti i els Sforza a Milà, els Este a Ferrara, els Borgia a Roma i els Gonzaga a Màntua.
El Banc Mèdici, des de la seva creació el 1397 fins a la seva caiguda el 1494, va ser una de les institucions més pròsperes i respectades d’Europa, i la família Mèdici va ser considerada la més rica d’Europa durant un temps. A partir d’aquesta base, van adquirir el poder polític inicialment a Florència i posteriorment a Itàlia i Europa.
La família Mèdici va finançar la construcció de la basílica de Sant Pere i Santa Maria del Fiore, i van ser patrons de Brunelleschi, Botticelli, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael, Maquiavel i Galileu entre molts altres en les arts i les ciències. També van ser protagonistes de la contrareforma, des del començament de la reforma a través del concili de Trento i les guerres de religió franceses.