Màrius Díaz i Bielsa (Barbastre, 6 d'agost de 1933 - Barbastre, 27 de maig de 2023)[1][2] fou el primer alcalde de la ciutat de Badalona després de la Transició democràtica espanyola.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 agost 1933 Barbastre (província d'Osca) |
Mort | 27 maig 2023 (89 anys) Barbastre (província d'Osca) |
Causa de mort | peritonitis |
Diputat provincial de Barcelona | |
18 juliol 1991 – 5 juliol 1995 | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
8 novembre 1987 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) ← Eulàlia Vintró Castells Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Diputat provincial de Barcelona | |
8 juny 1983 – 29 juliol 1987 | |
Diputat provincial de Barcelona | |
26 abril 1979 – 7 juny 1983 | |
Alcalde de Badalona | |
19 abril 1979 – 24 maig 1983 ← Alfonso Ramos Cruz – Joan Blanch i Rodríguez → | |
Regidor de l'Ajuntament de Badalona | |
Dades personals | |
Residència | Badalona |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | polític, mariner, empresari |
Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
Família | |
Cònjuge | Teresa Lleal Galceran (–1988) |
Casat amb la pedagoga Teresa Lleal Galceran, enviudà d'ella el 1988,[3] director d'una empresa naval i militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), va ser el primer alcalde de la democràcia. Exercí el càrrec durant 4 anys, del 1979 al 1983. Va governar en coalició amb els socialistes, amb un equip format per militants comunistes i polítics independents d'orientació catòlica.[4][5]
Durant el seu mandat es va dur a terme la tasca de retolar en català tots els carrers de Badalona.[6] També es produí l'episodi del tancament de Díaz i diversos regidors dins la seu de la televisió provisional de Badalona, la qual havia de ser precintada per ordre judicial del Govern Civil; la polícia acabà irrompent i detingueren a l'alcalde i els altres que s'havien tancat a l'emissora; poques hores després foren posats en llibertat.[7][8]
Igualment, Díaz va ser clau pel desplegament dels serveis socials a Badalona, construint escoles púbiques, centres cívics, mercats municipals, instal·lacions esportives i impulsant, de forma definitiva, la construcció de l'Hospital Germans Trias i Pujol. També va ajudar a consolidar la celebració de les Festes de Maig de la ciutat i va promoure el sanejament de les platges altament contaminades per la gran activitat industrial badalonina.[2]
A causa de la divisió del PSUC entre eurocomunistes i prosoviètics, Díaz va perdre els comicis de 1983, Joan Blanch va guanyar les eleccions, i l'ex-alcalde va passar a Iniciativa per Catalunya, amb qui va concórrer a les eleccions fins a 1995.[4]
Va ser Diputat al Parlament de Catalunya, a la segona legislatura (1984-1988),[9] en substitució d'Eulàlia Vintró i Castells. Al finalitzar la seva etapa política es traslladà a viure a la província d'Osca, d'on era originari, concretament a la casa familiar de la Vall de Pineta.[2]
El 28 de febrer de 2020 va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat de Badalona.[10]
El 27 de maig de 2023, Màrius Díaz va morir a l'Hospital de Barbastre a causa d'una peritonitis aguda, que no es va poder tractar quirúrgicament, i que s'havia complicat a causa de la diabetis que patia.[2]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.