Límit de Roche
From Wikipedia, the free encyclopedia
En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal. Dins del límit de Roche, la força de la gravetat que el cos central exerceix sobre els extrems més pròxim i més allunyat del satèl·lit excedeix a la força de gravetat del satèl·lit. Aquest podrà ser destruït, per tant, per les forces de marea. El nom de límit de Roche prové de l'astrònom francés Édouard Roche, que primer va proposar aquest efecte i va calcular el límit teòric el 1848.
El límit de Roche depèn, per tant, de la gravetat del cos central, però també de les característiques de densitat del satèl·lit.
No s'ha de confondre amb el lòbul de Roche, un concepte teòric proposat també per Édouard Roche i que descriu el límit en què un objecte de poca massa en un sistema dominat per dos cossos majors és capturat per un d'aquests.
Alguns satèl·lits, tant naturals com artificials, orbiten a distàncies inferiors a la del límit de Roche, ja que mantenen el seua estructura per forces diferents de la gravetat (la resistència del material). Entre les llunes de Júpiter, tant Adrastea com Metis són exemples de cossos naturals que mantenen la seua cohesió més enllà dels seus límits de Roche. No obstant això, qualsevol objecte en la seva superfície pot ser desgranat per les forces de marea. Un cos amb menor cohesió, com un cometa, serà destruït en travessar el seu límit de Roche. El cometa Shoemaker-Levy 9 va travessar el límit de Roche de Júpiter al juliol de 1992 i es trencà en nombrosos fragments. El 1994, les restes del cometa van impactar sobre la superfície del planeta.
Atès que les forces de marea són superiors a la força de gravetat dins del límit de Roche, cap cos pot créixer per coalescència de partícules més xicotetes dins d'aquest límit. De fet, tots els anells planetaris es troben dins dels seus límits de Roche. Estos anells podrien ser les restes del disc d'acreció que no van arribar a la coalescència per a formar un satèl·lit, o podrien ser les restes d'un objecte que va travessar el límit de Roche i va ser destruït per les forces de marea.
El límit de Roche es defineix únicament en funció de les forces de gravetat, força de marea i autogravetat. En la pràctica, la qüestió de l'estabilitat estructural d'una lluna dependrà també de la seva velocitat de rotació i la força centrífuga provenint de la seva rotació.