![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jean-Fran%25C3%25A7ois-Pierre_Peyron_001.jpg/640px-Jean-Fran%25C3%25A7ois-Pierre_Peyron_001.jpg&w=640&q=50)
Luci Emili Paulus Macedònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Luci Emili Paulus Macedònic[1] (llatí: Lucius Aemilius L. f. M. n. Paullus Macedonicus) (230 o 231 aC - 160 aC) va ser un magistrat romà, el membre més distingit de la família dels Emili Paulus, que formava part de la gens Emília.[2]
![]() ![]() | |
Nom original | (la) Lucius Aemilius Paulus Macedonicus ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 228 aC ![]() antiga Roma ![]() |
Mort | 160 aC ![]() antiga Roma ![]() |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
![]() | |
182 aC – 182 aC Juntament amb: Gneu Bebi Tàmfil | |
Edil | |
Pretor | |
Censor romà | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, oficial de l'exèrcit ![]() |
Període | República Romana mitjana ![]() |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit romà ![]() |
Rang militar | oficial ![]() |
Conflicte | Tercera Guerra Macedònica ![]() |
Família | |
Família | Emili Paulus ![]() |
Cònjuge | Papiria , divorci ![]() |
Fills | Aemilia, Publi Corneli Escipió Emilià Africà, Aemilia, Aemilia, Quint Fabi Màxim Emilià ![]() |
Pares | Luci Emili Paulus ![]() ![]() |
Germans | Emília Tèrcia Marc Livi Emilià ![]() |
Era fill de Luci Emili Paulus i va néixer l'any 230 aC o 229 aC. Va créixer influït per les idees aristocràtiques del seu pare. Era partidari d'una estricta disciplina a l'exèrcit i va aprendre a fer auguris ingressant al col·legi d'àugurs. Se'l menciona per primer cop l'any 194 aC quan va ser nomenat un dels triumviri coloniae deducendae per la fundació d'una colònia a Crotona. L'any 192 aC va ser edil curul amb Marc Emili Lèpid, i va triomfar sobre dotze candidats que més endavant van ser cònsols. En el seu edilat va perseguir als pecuarii.
L'any 191 aC va ser pretor i va obtenir la província d'Hispània Ulterior amb títol de procònsol. A Hispània va fer la guerra als lusitans (191 a 190 aC) i va ser derrotat prop de Lyko, una ciutat dels bastetans, on va perdre sis mil homes. Però després es va recuperar i va derrotar l'enemic deixant la Bètica pacificada per un temps (190 aC).
Va tornar a Roma el 189 aC i es va presentar candidat al consolat, però les diverses vegades que ho va intentar va perdre l'elecció, fins que el 183 aC, va ser finalment elegit cònsol junt amb Gneu Bebi Tàmfil. Va exercir l'any 182 aC. El 181 aC el senat el va enviar contra els ingauns, un poble lígur que tenia un considerable poder naval i atacava les naus mercants. Els ingauns van ser sotmesos completament i les seves fortificacions arrasades. A la seva tornada a Roma va obtenir els honors del triomf. Els següents tretze anys va viure tranquil·lament a Roma, dedicat a educar als seus fills.