La lota[2] (Lota lota) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes, l'única espècie de la família dels gàdids que viu en aigua dolça.[3][4]

Dades ràpides Estat de conservació, UICN ...
Infotaula d'ésser viuLota
Lota lota Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Exemplar fotografiat al llac Walchensee (Baviera, Alemanya). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN135675 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereLota
EspècieLota lota Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Enchelyopus lota (Linnaeus, 1758)
  • Gadus compressus (Lesueur, 1817)
  • Gadus lacustris (Walbaum, 1792)
  • Gadus lota (Linnaeus, 1758)
  • Gadus maculosa (Lesueur, 1817)
  • Gadus maculosus (Lesueur, 1817)
  • Lota brosmiana (Storer, 1842)
  • Lota brosmina (Storer, 1842)
  • Lota communis (Rapp, 1854)
  • Lota compressa (Lesueur, 1817)
  • Lota fluviatilis (Perty, 1832)
  • Lota inornata (DeKay, 1842)
  • Lota linnei (Malm, 1877)
  • Lota lota asiatica (Kirillov, 1972)
  • Lota lota kamensis (Markun, 1936)
  • Lota lota lacustris (Walbaum, 1792)
  • Lota lota leptura (Hubbs & Schultz, 1941)
  • Lota lota lota (Linnaeus, 1758)
  • Lota lota maculosa (Lesueur, 1817)
  • Lota maculosa (Lesueur, 1817)
  • Lota marmorata (Koch, 1840)
  • Lota vulgaris (Fitzinger, 1832)
  • Lota vulgaris obensis (Anikin, 1902)
  • Molva lota (Linnaeus, 1758)
  • Molva maculosa (Lesueur, 1817)[1]
Distribució
Thumb Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Durant una època de l'any, la lota viu sota el gel i necessita temperatures fredes per reproduir-se.[5]

Morfologia

Pot fer 152 cm de llargària màxima (encara que la seua mida més comuna és de 40) i 34 kg de pes. Cos allargat i, en general, de color fosc variant des de verdós a marró. El dors, els flancs i les aletes exhibeixen taques fosques i irregulars. L'abdomen i les aletes pelvianes són de color blanquinós. Té una barbeta sensorial llarga a la mandíbula inferior[6] i dues més, petites, a la superior. 67-96 radis tous a l'aleta dorsal i 58-84 a l'anal. Absència d'espines tant a la dorsal com a l'anal. 50-67 vèrtebres. L'orifici anal se situa aproximadament en la meitat del cos, després del qual el cos es torna comprimit lateralment i orlat per les aletes dorsals i ventral. La primera aleta dorsal és curta i arrodonida, mentre que la segona és llarga (com a mínim, 6 vegades la longitud de la primera). L'origen de l'aleta pelviana és anterior al de la pectoral. Aleta caudal clarament separada, arrodonida i amb 40 radis.[7] Aletes pectorals curtes i arrodonides. Pell bavosa i amb escates petites, les quals són difícil de detectar.[8][9][4][10][11]

Ecologia

És inofensiu per als humans,[4] d'hàbits crepusculars i nocturns,[12] la seua longevitat és de 20 anys[13] i, a causa dels seus costums nocturns i moviments lents, no és un peix gaire apreciat pels pescadors esportius.[4] Es troba amenaçada a nivell local a causa dels impactes medioambientals provocats per les activitats humanes.[6] La reproducció ocorre a l'hivern (entre el gener i el març; al sud de Finlàndia, en general, és al febrer) quan deixa les aigües fondes per fresar en àrees d'1 a 3 metres de fondària on la temperatura és propera a 0 °C.[10]

Els alevins i joves es nodreixen principalment de larves d'insectes, crancs, mol·luscs i d'altres invertebrats bentònics, mentre que els adults mengen peixets i ous de peixos.[10][14][15]

És depredat per la llampresa de mar (Petromyzon marinus), el lluç de riu (al Canadà), Osmeridae, la llúdria comuna (a Polònia)[16] i la perca groga (Perca flavescens).[17]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça i salabrosa (entre 1 i 700 m de fondària),[14] demersal, potamòdrom[18] i de clima temperat (4 °C-18 °C;[19] 78°N-40°N, 180°W-180°E), el qual viu en les aigües ben oxigenades dels grans llacs fondos, estuaris, petits rierols de muntanya i grans rius d'Europa i el nord d'Àsia: Àustria,[20] l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, la Xina,[21][22] Croàcia, Txèquia,[23][24][25][26] Dinamarca, Estònia,[27] Finlàndia,[28] França,[29][30] Alemanya,[31] Hongria, l'Iran, Itàlia,[32] el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia,[33][34] Montenegro, els Països Baixos,[35] Noruega, Polònia,[36] Romania,[37] Rússia,[38][39] Sèrbia, Eslovàquia,[40] Eslovènia,[41] Suècia, Suïssa[42] i Ucraïna, incloent-hi des de la conca del riu Loira (França) fins a les conques de l'oceà Àrtic[43] i de les mars Blanca i de Barentsz; la conca superior del riu Volga; la conca sud-oriental de la mar Càspia; els rius que desemboquen a la mar Negra; la conca del Roine (França); i la conca del Po a Itàlia. Ha esdevingut extinta a l'est d'Anglaterra[44][45][46] i era absent, originalment, de la península Ibèrica, del centre i del sud d'Itàlia, de la conca de la mar Adriàtica, de Grècia, d'Irlanda, de l'oest i del nord de la Gran Bretanya, i de l'oest de França.[1][4][47]

Ús gastronòmic

Un llibre escrit el 1590 a Anglaterra assenyala que la lota era tan comuna que s'usava per alimentar els porcs.[48]

La lota és comestible, i actualment, és venut principalment en salaó, la seua carn és molt gustosa (tot i que una mica eixuta),[49] és processat per elaborar farina de peix i oli, i el seu fetge es ven fumat o enllaunat a Europa.[14][4]

Galeria

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.