Lluís d'Àustria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nom original | (de) Ludwig von Österreich | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | (de) Ludwig Joseph Anton Johann Erzherzog von Österreich 13 desembre 1784 Florència (Itàlia) | ||||
Mort | 21 desembre 1864 (80 anys) Viena | ||||
Sepultura | Cripta Imperial de Viena | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Catolicisme | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític, militar | ||||
Membre de | |||||
Carrera militar | |||||
Rang militar | soldat | ||||
Conflicte | Guerres Napoleòniques | ||||
Família | |||||
Família | Habsburg-Lorena | ||||
Cònjuge | Adelaide de Gueroust (en) | ||||
Fills | Ana Victoria de la Pierre (en) | ||||
Pares | Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Lluïsa de Borbó | ||||
Germans | Maria Anna d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Josep Antoni d'Àustria, Rainier d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria i Maria Amàlia d'Àustria | ||||
Premis | |||||
En companyia del seu germà, l'Arxiduc Joan d'Habsburg-Lorena, va anar a Anglaterra per fer els estudis d'Enginyeria d'Equips Industrials, i va tractar d'introduir les innovacions dels seus coneixements en aquesta àrea de la industrialització a Àustria.
Va ingressar a l'Exèrcit Imperial d'Àustria de ben jove i aviat va assolir la categoria de Feldmarschal-TLeutnant. El 1809, va ser nomenat comandant de la V Armeekorps. Amb aquest càrrec va lluitar a les batalles de Abensberg, Landshut i Ebersberg a l'abril i al maig, i poc després hi va renunciar. El 1848 va ser promogut pels seus propis mèrits com a membre honorari de l'Acadèmia de Ciències.
Políticament Ludwig era un representant de l'absolutisme i va ser membre de la "conferència d'estat", organisme que dirigia el reial govern de l'Emperador Ferran, que es trobava malalt.[1] Amb la revolució de 1848 va finalitzar la seva carrera política i es va retirar a la vida privada.
Es va casar en matrimoni morganàtic amb Adelaide de Gueroust, de qui va tenir una filla nascuda el 1838, de nom Anna Victòria de la Pierre d'Habsburg-Gueroust.
Va morir als 80 anys a Viena, Àustria, el 21 de desembre de 1854.