From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís d'Orleans, duc de Nemours (París 1814 - Versalles 1896). Príncep de sang de França de la Casa dels Orleans i posseïdor del Ducat de Nemours.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (fr) Louis d'Orléans |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Louis Charles Philippe Raphaël d'Orléans 25 octubre 1814 Palau Reial (França) |
| Mort | 26 juny 1896 (81 anys) Versalles (França) |
| Sepultura | Capella reial de Dreux |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Lycée Henri-IV |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1827–1896) |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Casa d'Orleans |
| Cònjuge | Victòria de Saxònia-Coburg i Gotha (1840–valor desconegut) |
| Fills | Gastó d'Orleans, Ferdinand d'Orléans, Marguerite d'Orléans, Blanche d'Orléans |
| Pares | Lluís Felip I de França i Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies |
| Germans | Clementina d'Orleans Maria d'Orleans Lluïsa d'Orleans Carles d'Orleans Francesc d'Orleans Ferran Felip d'Orleans Antoni d'Orleans Enric d'Orleans |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Lluís Carles Felip Ricard d'Orleans nasqué el 25 d'octubre de l'any 1814 al Palais Royal de París essent fill del duc d'Orleans i després rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. El príncep era net del duc Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.
A l'edat de 16 anys fou elevat a la dignitat de coronel i l'any 1830 fou nomenat Cavaller de l'Orde del Sant Esperit entrant a la llista de pars del Regne de França. Lluís fou mencionat com a possible candidat al tron de Grècia i posteriorment se li oferí formalment la corona de Bèlgica que el seu pare, el rei Lluís Felip I de França s'encarregà de rebutjar.
Malgrat tot, l'any 1831 acompanyà un seguit d'unitats de l'exèrcit francès a Bèlgica per realitzar tasques de suport a la consolidació del nou regne que acabava d'obtenir la independència dels Països Baixos. Concretament prengué part en el setge de la ciutat d'Anvers. Prengué part en una expedició militar francesa a Algèria contra la ciutat de Constantine l'any 1836 i un any després tornà al país magribí on ocupà una plaça d'alta graduació a l'exèrcit francès. Tornà a Algèria l'any 1841. Al llarg del regnat del seu pare realitzà missions diplomàtiques a Berlín, Viena o Londres.
L'any 1840 es casà a Saint-Cloud amb la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha, filla del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa d'origen hongarès Antònia de Kohary. La parella tingué cinc fills:
El duc de Nemours fou l'encarregat de protegir el rei Lluís Felip I de França durant la seva fugida de París l'any 1848 i posteriorment també ajudà a la seva cunyada i els seus nebots, la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin i els príncep Felip d'Orleans i Robert d'Orleans. Posteriorment s'instal·là junt amb els seus pares a l'exili anglès.
Després de la mort del seu pare, el duc de Nemours lluità per la reconciliació entre els Orleans i els Borbó legitimistes. Malgrat els seus intents, l'actitud d'Enric de Borbó, comte de Chambord i la de la sea cunyada Helena respecte als drets del comte de París no feren possible la reconciliació i això afectà a la possibilitat de restaurar la monarquia l'any 1873.
Amb la caiguda de Napoleó III de França i de la Comuna de París, els Orleans pogueren tornar a París on s'instal·là el duc de Nemours. L'any 1872 se li restaurà el grau de general i fou president de la Creu Roja francesa fins a l'any 1882. Tingué certa influència sobre la vida política francesa durant la presidència del general MacMahon.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
