Lluís, Le Grand Condé
From Wikipedia, the free encyclopedia
En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.
Nom original | (fr) Louis II de Bourbon-Condé |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 setembre 1621 París |
Mort | 11 desembre 1686 (65 anys) Fontainebleau (França) |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | polític, cap militar |
Activitat | 1643 - |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de terra |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerra dels Trenta Anys i Guerra franco-espanyola |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Dinastia borbònica |
Cònjuge | Clara Clementina de Maillé (1643–) |
Fills | Enric Juli de Borbó-Condé |
Pares | Enric II de Borbó-Condé i Carlota Margarida de Montmorency |
Germans | Armand de Borbó-Conti Anne Geneviève de Bourbon-Condé |
Premis | |
Era fill del príncep Enric II de Borbó-Condé i de l'aristòcrata francesa Carlota Margarida de Montmorency. Entre els seus títols nobiliaris consten els de príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, comte de Sancere i comte de Charolais, a més de governador de Berry.
L'11 de maig de 1641 es va casar amb Clara Clementina de Maillé, Mademoiselle de Brézé (1629-1694), filla d'Urbain de Maillé (1598-1650) i de Nicol de Plessis (1587-1635), i cosina del Cardenal Richelieu.[1] A més de desenvolupar una important carrera militar, va protegir importants literats i intel·lectuals francesos, com Racine, Boileau, Molière o Bossuet.[2]