Competència perfecta
From Wikipedia, the free encyclopedia
La competència perfecta és un terme utilitzat en economia per a referir-se al fenomen que es dona quan empreses tenen una falta de poder per a manipular el preu al mercat (preu-acceptants), i es dona una maximització del benestar, resultant una situació ideal dels mercats de béns i serveis en els que la interacció de l'oferta i la demanda determina el preu.
Un mercat perfectament competitiu requereix:
- Existència de molts productors i consumidors. La presència de molts venedors en relació amb el mercat, ningú podria exercir una influència apreciable sobre els preus, en aquest cas es diu que les empreses son preu acceptants. És a dir, que una empresa no podria augmentar exorbitadament el preu dels béns que ven, perquè de manera contrària, els demandants es refugiarien en altres oferents.
- Les empreses venguen un producte homogeni al mercat, perquè al comprador li seria indiferent un venedor o altre, el producte de cada empresa és un substitutiu perfecte d'allò que venen les altres empreses del sector. Una altra conseqüència d'açò és la no existència de marques.
- La tecnologia està a l'abast de totes les empreses. Això faria que els factors de producció serien mòbils a llarg termini.
- Les empreses i els consumidors tinguen informació completa i gratuïta, acceptant aquests darrers els preus com exògens i prenen les seues decisions comparant preus, perquè tots els consumidors disposen de la mateixa informació sobre les característiques de preus i les quantitats ofertes dels béns.
- No existisquen problemes d'entrada o eixida al mercat, com tampoc problemes de revenda. En aquest sentit qualsevol empresa podria accedir al mercat atreta per l'existència d'alts beneficis.
Aquestes condicions són molt estrictes, i pocs mercats les reuneixen totes. No obstant això molts altres s'aproximen prou perquè el model de competència perfecta sigui representatiu.
En el mercat de competència perfecta s'arriba a l'equilibri per la trobada entre la demanda del mercat (suma o agregació de la demanda de cadascun dels consumidors) i l'oferta de la indústria (suma o agregació de l'oferta de cadascuna de les empreses que treballen en aquest mercat. Els mercats de competència perfecta porten a una situació d'eficiència econòmica perquè:
- Es produeix allò que els consumidors necessiten. Si la demanda d'un bé és més gran que l'oferta, els preus pugen i les empreses augmenten la producció (o hi entren noves empreses) per tal d'obtenir més beneficis. Els preus són indicadors de l'escassetat i, alhora, incentiven l'augment de producció.
- La producció es fa amb eficiència perquè es fa servir el mínim de factors (mínims costos) per poder obtenir beneficis, davant d'uns preus que tendirien a baixar per la competència entre les empreses del mercat.
- Els béns produïts es distribueixen eficientment perquè van dirigits a les persones a les quals donen més satisfacció, és a dir, que estan disposades a pagar el seu preu.
En el llarg termini la competència perfecta és un estat on l'oferta i la demanda és exactament igual, és a dir, cap empresa nova té cabuda en el mercat, i les ja existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell.