Lliga catalana de bàsquet femenina
competició esportiva de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Lliga Catalana de Bàsquet femenina, també anomenada Lliga Nacional Catalana AON Femenina per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs catalans de bàsquet femení. De caràcter anual, és organitzada per la Federació Catalana de Bàsquet i fou creada la temporada 1981-82.[1] Hi participen els clubs catalans que competeixen a la Lliga espanyola, disputant una final en seu neutral. Per aquest motiu, hi han hagut anys que no s'ha pogut celebrar la competició perquè no hi havia un mínim de dos clubs per disputar-la. Normalment, se celebra al mes de setembre o octubre, essent el torneig que dona l'inici a les competicions de bàsquet femení a Catalunya.
Aquest article tracta sobre la competició femenina. Si cerqueu la competició masculina, vegeu «Lliga catalana de bàsquet masculina». |
Tipus | lliga |
---|---|
Esport | basquetbol |
Organitzador | Federació Catalana de Basquetbol |
Lliga inferior | Lliga catalana Challenge femenina |
Nombre de participants | 4 |
Localització i Dates | |
Estat | Espanya |
Vigència | 1981 – |
Freqüència | anual |
Número d'edició | 35 |
Competició | |
Primer lloc | AE Sedis Bàsquet (6è) (2023) |
Dades estadístiques | |
Més títols | Uni Girona CB (9) |
Altres | |
Cobertura mediàtica | Esport3 |
El dominador històric de la competició és el Uni Girona Club de Bàsquet amb nou títols (2010-14, 2017-20), aconseguits durant la dècada del 2010,[2] seguit del desaparescut Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona amb set (1990, 1991, 1999, 2000, 2001, 2003, 2005). L'Agrupació Esportiva Sedis Bàsquet, actual campió, n'ha guanyat sis (2007, 2015, 2016, 2021, 2022, 2023). També és l'equip que ha disputat més finals (19). La final més repetida de la competició és l'Uni Girona contra el Cadí la Seu disputada en tretze ocasions, amb nou victòries gironines i quatre alturgellenques.