Llengües cèltiques continentals
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües cèltiques continentals, avui extingides, són les llengües de la branca cèltica que es van parlar en tot el continent europeu, per tal de distingir-les de les llengües cèltiques insulars de les illes de Gran Bretanya i Irlanda. Les llengües cèltiques continentals eren les pròpies dels pobles que els escriptors i filòsofs grecs i romans anomenaven Keltoi, Celtae, Galli i Galatae. Aquestes llengües es repartien en un arc que s'estenia des d'Ibèria al sud-oest, fins als Balcans i Àsia Menor a l'est.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic | |
Subdivisions | |
llengua gàlata gal celtibèric nòric lusità lepòntic | |
Lingüísticament, les llengües cèltiques continentals es divideixen en el celtibèric i el gal. El gal, a més, es pot subdividir en gal transalpí, gal cisalpí, gàlata, lepòntic i nòric, i és desconeguda encara la relació entre aquests subgrups.