família lingüística del Sud-est Asiàtic i del Pacífic From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües austronèsiques és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia. També inclou la llengua de Madagascar. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1.244, d'acord amb Ethnologue) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a l'illa de Pasqua). El nom prové de l'grec austronesia que significa 'illes del sud'.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Sud-est asiàtic, Madagascar, Taiwan i Oceania |
| Nadius | 300.000.000 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai | |
| Subdivisions | |
| llengües malaiopolinèsies llengües formosanes | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | map |
| Codi Glottolog | aust1307 |
El descobriment de la família precedeix al de les llengües indoeuropees (establerta a partir del segle xix de manera certa). Des del 1706, el lingüista Hadrian Reland ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Le Maire a Futuna. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada austronèsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de Lorenzo Hervas i Panduro, del 1784. El 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com a malaiopolinèsia pel lingüista Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llengües melanèsies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista Otto Dempwolff (1920).
Les llengües austronèsiques es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen a Taiwan i algunes illes pròximes, i s'agrupen dintre de les llengües formosanes, sense relació amb el xinès. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada malaiopolinèsia, que engloba totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental, amb uns 300 milions de parlants, i l'oriental amb aproximadament un milió de parlants.
La lingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològiques, localitza l'origen dels ancestres lingüístics de la família al sud-est de l'actual Xina, des d'on van emigrar cap a Taiwan.
Alguns lingüistes creuen que la família tai-kadai hauria de col·locar-se dintre d'una versió expandida de la família austronèsica. Uns altres es decanten a favor d'una relació amb la família sinotibetana. I finalment uns altres han proposat una relació amb les llengües afroasiàtiques, formant una superfamília àustrica. Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica.
Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronèsiques tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals petit, sent-ne cinc el més comú.
Algunes de les branques i llengües més importants són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
