Les llengües zapoteques són un grup de llengües de la família otomang procedents d'un protozapoteca comú parlat pel poble dels zapoteques durant l'era de dominància de Monte Albán.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oaxaca,  Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Llengües otomang, les zapoteques són el número 14 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | zapo1436 |
Classificació
El zapoteca es divideix usualment en dues branques les variants zapoteques pròpiament dites, les variants chatins i variants menors com el papabuco i el solteco, que alguns autors consideren llengües zapoteques divergents. Basant-se en l'anàlisi del sistema pronominal i altres innovacions s'ha proposat la següent relació entre les llengües zapoteques: [1][2][3]
| Zapotecano |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les estimacions glotocronològiques per al temps de diversificació a partir del proto-zapotecano és de 24 segles,[4] és a dir, al voltant d'un mil·lenni més que el temps de diversificació del Zapoteca pròpiament dit. Fora d'aquest agrupament des del segle xix es van reconèixer relacions entre el grup zapotecano i el grup mixteca que formarien la branca oriental de les llengües otomang.
Comparació lèxica
El següent quadre mostra els pronoms subjecte en proto-zapoteca, chatino, papabuco i proto-zapotecano:
| GLOSA | proto- zapoteca | chatino | [5] papabuco | [6] proto- zapotecano[7] |
|---|---|---|---|---|
| 1a persona singular |
*naʔ | ʔnyãã43 | ã | *naʔ |
| 2a persona singular |
*luʔ(i) *nuʔ | ʔĩĩ21 | ru | *luʔ *nuʔ |
| 3a persona singular (persona) |
*pi | |||
| 3a persona singular (animat) |
*ma(ni) | |||
| 3a persona singular (inanimat) |
*ni | |||
| 1a persona plural inclusiva |
*na | ʔnyãã23 | na | *nã |
| 1a persona plural exclusiva |
*tyiʔu *ya | ʔwa43 | *yã | |
| 2a persona plural |
*wa | ʔwã³² | *wã | |
| 3a persona plural |
Quant als numerals es tenen les següents temptatives de reconstrucció:
| Variant | un | dos | tres | quatr3 | cinc | sis | set | vuit | nou | deu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Proto-zapoteca | *tobi | *tjop- | *tson- | *tap- | *gayoʔ | *šopa | *ga'tsi | *šonoʔ | *gaʔ | *tsi |
| Chatino de la zona alta[8] | ska23 | tukwa³² | snã³² | hakwa23 | ki'yu³² | skwa³² | kati21 | snũ23 | kaa² | tii² |
| Proto-zapotecano | *tukw- | *tsna- | *takw- | *kayuʔ | *skwa | *ka'ti | *snu | *kaʔ | *tii |
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
