Llengües de Suïssa
visió general dels idiomes que es parlen a Suïssa / From Wikipedia, the free encyclopedia
La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país. L'alemany, el francès, l'italià i el romanx són les quatre llengües nacionals que s'hi parlen. Històricament, les llengües esteses a Suïssa han tingut estatus diversos. El plurilingüisme afirmat del país és alhora el resultat històric de la voluntat política que funda la Confederació. Una cinquena llengua nacional, sense territori afiliat, és el ienix, reconegut quan Suïssa va ratificar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries el 1997,[1] tot i que no és usada en cap text oficial.
El territori suís és dividit en quatre zones lingüístiques la llengua majoritària de les quals determina la llengua d'ús. La Constitució Federal fixa quatre principis: la igualtat de les llengües, la llibertat dels ciutadans en qüestions de llengua, la territorialitat de les llengües i la protecció de les llengües minoritàries.
En funció del principi de territorialitat, les fronteres lingüístiques són fixades pels cantons, entre els quals n'hi ha que són plurilingües.
Malgrat aquest sistema democràtic, en dos dels casos, profundament diglòssics, l'oficialitat lingüística no s'aplica pas a la llengua autòctona, sinó a la llengua que històricament ha fet funcions de llengua A. En concret, el francès tan sols és llengua autòctona al cantó del Jurà; la resta de la Romandia (la Suïssa presumptament francòfona) és de llengua arpitana. Quant a la zona italòfona, és de parla llombarda, és a dir, padana.
La divisió lingüística actual, apareguda a final del segle xiii, s'ha mantingut pràcticament sense canvis d'aleshores ençà. El Röstigraben és el nom donat a la frontera cultural i lingüística entre l'alemany i el francès.
Fundada pels Waldstätte el 1291, la Confederació és totalment germanòfona en el seu origen, amb molts dialectes suïssos alemanys, però des del segle xv té una extensió de la seva àrea d'influència al sud dels Alps, amb una regió italòfona, després a l'oest, amb una regió francòfona. L'alemany continua sent dominant, però el francès gaudeix de valor sota l'Antic règim pel prestigi de la cultura francesa i els llaços entre França i Suïssa. Al segle xix, quan la República Helvètica aporta el reconeixement formal de la igualtat de les llengües, l'Estat federal del 1848 adopta l'alemany, el francès i l'italià com a llengües nacionals.
Avui dia, segons el cens del 2010, el 65,6% de la població és germanòfona (63,7% el 2000) i parla un dels nombrosos dialectes suïssos alemanys i el 22,8% francòfona (20,4% el 2000), el francès es parla majoritàriament a l'oest del país; l'italià representa el 8,4% de la població (6,5% el 2000) i és sobretot parlat al sud dels Alps; i el romanx, parlat pel 0,6% (0,5% el 2000) es parla al cantó dels Grisons i té menys de 40.000 parlants.
L'italià i el romanx, molt minoritaris, tenen el suport de l'estat federal. Finalment, a causa d'una forta immigració, al voltant del 9% de la població resident parla una llengua estrangera no nacional com a llengua principal.