![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Indo-European_isoglosses.png/640px-Indo-European_isoglosses.png&w=640&q=50)
Lleis fonètiques de l'indoeuropeu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Quan el protoindoeuropeu (PEU) es va disgregar, el seu sistema de sons també ho va fer, d'acord amb certes lleis fonètiques, en les llengües filles.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Indo-European_isoglosses.png/640px-Indo-European_isoglosses.png)
Notables entre elles són la palatalització que va produir les llengües satem i la llei de Pedersen. Altres canvis notables són les lleis de Grimm i Verner en el protogermánic, un canvi independent similar a la llei de Grimm en armeni, la pèrdua de *p- prevocàlica en protocéltic, la llei de Brugmann en protoindoirani, la llei de Winter i la llei de Hirt en baltoeslau, la fusió de les plosives sonores i aspirades i de /a/ i /o/ en diferents llengües "septentrionals". La llei de Bartholomae en indoirani i la llei de Sievers en protogermànic i diverses altres branques poden o no haver estat una característica comuna ja en el primitiu indoeuropeu. Un nombre d'innovacions, tant fonològiques com morfològiques, formen característiques d'àrea comunes a les llengües itàliques i cèltiques; entre elles es troben el pas de consonants labiovelares a consonants labials en algunes branques itàliques i cèltiques, produint el cèltic P i el cèltic Q (així com itàlic P i itàlic Q, encara que aquests termes són menys usats). Un altre grup que comparteix diverses innovacions d'àrea és el format pel grec, l'indoiranià i l'armeni; entre les innovacions fonològiques comunes hi ha la llei de Grassmann i la pèrdua de *s- prevocàlica en protogrec.
Els símbols entre claudàtors representen la pronunciació oficial segons l'AFI (vegeu la pàgina corresponent per a major informació).