Llei Sáenz Peña
Llei electoral argentina / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llei Sáenz Peña és el nom pel qual es coneix a la Llei 8.871, sancionada pel Congrés de la Nació Argentina el 10 de febrer de 1912, que va establir el vot secret i obligatori per als ciutadans argentins homes, nadius o naturalitzats, majors de 18 anys, habitants de la nació i que estiguessin inscrits en el padró electoral que es confeccionava amb les dades provinents del servei militar obligatori.[1]
Tipus | legislació | ||
---|---|---|---|
Data de publicació | 13 febrer 1912 | ||
Estat | Argentina | ||
Jurisdicció | Argentina | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà | ||
Obra completa a | www1.hcdn.gov.ar… |
Aquesta llei deu el seu nom al seu impulsor, el president Roque Sáenz Peña, membre de l'ala modernista del Partit Autonomista Nacional.[2] Va ser coautor de la mateixa el polític catòlic Indalecio Gómez.[3]
Aquesta llei adoptava l'esperit d'universalitzar el vot i no prohibia el vot de la dona, sent això molt avançat per a l'època; de fet la primera dona a votar a l'Argentina va ser la Dra. Julieta Lanteri, qui va votar el 26 de novembre de 1911, però, posteriorment es va sancionar a la ciutat de Buenos Aires una ordenança que definia l'ús del padró del servei militar obligatori com a padró electoral, així es va demorar l'ingrés al padró per part de les dones fins al 1947, amb la Llei del sufragi femení. Altres persones que eren considerades incapaces d'exercir el dret van ser els dements declarats en judici i els sordmuts que no podien expressar-se per escrit. Pel seu estat i condició es trobaven impossibilitats de votar els religiosos, els soldats i els detinguts per jutge competent. Per causes d'indignitat, no podien sufragar els reincidents condemnats per delictes contra la propietat, els penats per fals testimoni i per delictes electorals (durant cinc anys després de complerta la condemna).
Les juntes escrutadores de vots eren les encarregades del recompte de les votacions, reunint-se a la Cambra de Diputats de la Nació Argentina o en la Legislatura, constituint aquestes juntes a cada capital de província, integrada pel president de la Cambra Federal d'Apel·lacions, el jutge federal i el president de Superior Tribunal de Justícia de la Província. A la capital de la república la va integrar el President de la Cambra Civil.
La primera aplicació de la llei va ser a l'abril de 1912, a Santa Fe i Buenos Aires. Les primeres eleccions presidencials realitzades sota el sistema de la llei van ocórrer en 1916, quatre anys després de la seva sanció, i van resultar el triomf del candidat per la Unió Cívica Radical (UCR), Hipólito Yrigoyen, la principal força opositora al Partit Autonomista Nacional (PAN), que fins llavors no havia accedit a el poder.