cardenal i cronista italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Lleó d'Òstia (Leo Ostiensis) o Lleó de Marsi (Leo Marsicanus) (Marsica, 1046 – Òstia, 1115) fou un noble i monjo de Montecassino cap al 1061, i cardenal italià del segle xii.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1046 (Gregorià) Marsica (Itàlia) |
Mort | 22 maig 1115 (68/69 anys) Òstia (Itàlia) |
Cardenal bisbe Bisbat d'Òstia | |
1101 (Gregorià) – 1115 – Honori II → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, historiador, escriptor |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Família | |
Família | Berardi (en) |
A Montecassino, feu amistat amb Desiderio de Benevent, el posterior papa Víctor III, i va ser a ell a qui Lleó va dedicar, essent bibliotecari, la seva obra més famosa com a historiador i cronista: el Chronicon monasterii Casinensis, normalment anomenada Crònica de Montecassino. El cronista depèn en gran manera del treball anterior d'Amat, però també de les tradicions orals i d'altres arxius. Lleó la va acabar al 1075, i va continuada amb altres bibliotecaris monàstics com Pere el Diaca.
El 1088, el papa Urbà II el va nomenar cardenal diaca, i el 1101, el papa Pasqual II el va promoure cardenal bisbe d'Òstia. El 1105 fou nomenat cardenal bisbe de Velletri fins a la seva mort.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.