Les partícules elementals
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les partícules elementals [1] (títol original en francès Les Particules élémentaires) és la segona novel·la de Michel Houellebecq, publicada a França el 1998. De seguida va aconseguir un gran èxit, guanyant l'últim Premi Novembre de França i essent escollida millor novel·la de l'any per la revista Lire.
Les Particules élémentaires | |
---|---|
Tipus | obra escrita i obra literària |
Fitxa | |
Autor | Michel Houellebecq |
Llengua | Francès |
Publicació | França, 1998 |
Editorial | Edicions 62 |
Edició en català | |
Traductor | Maria Bohigas Sales |
Dades i xifres | |
Tema | sexualitat humana i transhumanisme |
Gènere | novel·la |
Nombre de pàgines | 300 |
Lloc de la narració | França |
Altres | |
ISBN | 978-84-9930-357-4 (català) |
L'obra, dividida en tres parts, es desenvolupa entre el juliol de 1998 i el març del 2009. Narra la història de dos germanastres, Bruno i Michel, alternant el relat d'un i altre. Tots dos nascuts a finals dels anys 50, l'atzar i una mica la intervenció dels seu progenitors els uneix en un moment determinat de les seves vides.
Bruno, és professor de literatura en un institut a Dijon i aspira a ser escriptor algun dia. Al contrari que el seu germanastre, viu obsessionat pel sexe. A punt de separar-se de la seva dona i amb un fill, misogin i racista, cerca el plaer en diferents bordells o navegant per llocs web pornogràfics. Michel, per la seva banda, és un investigador en biologia estrictament determinista, incapaç d'estimar. Evita les seves preocupacions sexuals dedicant tota la seva concentració a la feina, passant els dies entre Monoprix i el seu laboratori, on hi investiga la clonació animal, prenent tranquil·litzants i pensant, a voltes, amb Annabelle, un amor de joventut, i el seu germanastre, Bruno. Un any sabàtic el portarà a una retrobada amb Annabelle i una inspiració que canviarà el destí de la raça humana.[2]
Les partícules elementals és un atac frontal contra els protagonistes del Maig del 68 que avui dia controlen en gran part el poder -polític, econòmic i mediàtic- i el destí de França.[3]