Les oceànides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les oceànides (títol en finlandès: Aallottaret, que significa «nimfes de les ones» o «esperits de les ones»; títol de l'obra original Rondeau der Wellen), op. 73, és un poema simfònic en re major d'un únic moviment per a orquestra escrit entre 1913 i 1914 pel compositor finlandès Jean Sibelius. La peça, que fa referència a les oceànides de la mitologia grega que habitaven la mar Mediterrània, es va estrenar el 4 de juny de 1914 en el Festival de Música de Norfolk, a Connecticut, sota la direcció del mateix compositor. Elogiat en la seva estrena com «la millor evocació del mar … mai … produïda en la música», consta de dos temes, que es diu que representen l'activitat lúdica de les nimfes i la majestuositat de l'oceà, respectivament. Sibelius va desenvolupar gradualment aquest material en tres etapes informals: primer, un oceà plàcid; segon, una tempesta que s'acosta; i tercer, un clímax eixordador d'ones que trenquen. A mesura que amaina la tempestat, sona un acord final que simbolitza el gran poder i l'extensió il·limitada del mar.
Títol original | Aallottaret (fi) |
---|---|
Forma musical | poema simfònic |
Tonalitat | re major |
Compositor | Jean Sibelius |
Creació | 1914 |
Data de publicació | 1914 |
Gènere | poema simfònic |
Durada | 10 minuts |
Opus | 73 |
Instrumentació | orquestra simfònica |
Estrena | |
Estrena | 4 juny 1914 |
Escenari | Norfolk |
Estilísticament, molts crítics han descrit l'obra com un exemple d'impressionisme o almenys derivat d'aquest moviment artístic. Altres han exposat que el desenvolupament actiu de Sibelius dels dos temes, el seu ús moderat de les escales influenciades pels impressionistes i la seva priorització de l'acció i l'estructura sobre el fons atmosfèric efímer distingeixen la peça d'altres exemples per excel·lència, com La mer de Claude Debussy.
A part del poema simfònic en re major definitiu, sobreviuen dues versions intermèdies de les oceànides: la primera, una suite orquestral de tres moviments, en mi♭major, del 1913 (el primer moviment es va perdre); i la segona, la versió del poema simfònic d'un únic moviment inicial Yale, en re♭major, que Sibelius va enviar als Estats Units abans del seu viatge, encara que revisada abans del festival de música. Les oceànides es troba, al costat d'En saga, la Suite Lemminkäinen, el Concert per a violí i la Cinquena Simfonia, com una de les obres més renovadores de Sibelius. La suite i la versió Yale, que mai es van interpretar en vida del compositor, van tenir les seves estrenes mundials a càrrec de Osmo Vänskä i l'Orquestra Simfònica de Lahti el 10 de setembre i el 24 d'octubre de 2002, respectivament. Una actuació típica de la versió final dura uns 10 minuts, uns 3 minuts més que la seva predecessora Yale.